Roberta Metsola, tercera dona a presidir el Parlament Europeu

Amb els 43 anys que compleix hui, Roberta Metsola s'ha convertit en la presidència més jove de l'Europarlament. Era la candidata amb més possibilitats i així ho ha demostrat la votació. Ha obtingut el 74% dels vots.

En el seu discurs davant els eurodiputats ha defensat els valors del seu predecessor, David Sassoli, però també ha remarcat la lluita per acostar Europa a la ciutadania, per transparència i per evitar les crítiques dels nacionalistes en contra de la democràcia, la llibertat i els drets fonamentals. Ha marcat la lluita contra el canvi climàtic com una prioritat i que s'ha d'ajudar econòmicament les xicotetes i mitjanes empreses i les start-ups perquè puguen acomodar-se en aquesta lluita. 

Metsola és una de les primeres generacions Erasmus i va estudiar al prestigiós Col·legi Europeu de Bruges. Casada amb un finlandés que va conéixer durant una manifestació contra el líder bielorús Lukaixenko, té quatre fills i ha sigut assessora de l'alt representat per a la política exterior Catherine Ashton. 

Aquesta és la seua segona legislatura al Parlament Europeu, abans s'havia presentat dues vegades més, però sense obtindre l'escó. És vicepresidenta de l'Eurocambra des del 2020, però hi havia un obstacle gran, la seua posició antiavortista. Provinent d'un país catòlic com Malta, assegura que segueix les posicions del seu partit, el Partit Nacionalista maltés.

Durant la roda de premsa posterior a la seua elecció se li ha preguntat directament sobre aquesta postura. Metsola s'ha limitat a respondre que "no interpretarà, sinó que defendrà la postura del Parlament Europeu. Aquestes declaracions es van produir en el context maltés. Ara soc presidenta del Parlament Europeu i el que hi defendré són les resolucions d'aquesta casa, ací i fora d'ací".

Entre els eurodiputats d'altres forces polítiques destaquen que és amable, eficient, educada i que escolta, no com altres membres del mateix grup parlamentari. No obstant això, altres companys parlamentaris consideren que és un insult per a la figura de la primera dona presidenta d'aquest parlament, Simone Veil, supervivent de l'Holocaust, que va aconseguir la legalització de l'avortament a França i que va presidir l'Eurocambra entre el 1979 i 1982.

Posteriorment, la també francesa Nicole Fontaine, va ser la presidenta de l'Europarlament, entre 1999 i 2002. Ara vint anys més tard una altra dona arriba a aquest lloc i ha demanat que no tornen a passar dues dècades més perquè això torne a passar.