El príncep Andreu renuncia a tots els títols i honors reials i consuma la seua caiguda definitiva

El príncep Andreu ha anunciat la renúncia a tots els seus títols i honors reials al Regne Unit per a evitar que els escàndols que l’envolten continuen “distraent” la tasca de la família reial britànica, segons ha confirmat este dijous la seua oficina. La decisió suposa l’últim pas en la seua caiguda definitiva, després d’anys de pèrdua de privilegis i de presència pública.

Des del 2022, Andreu ja no utilitzava el tractament d'altesa reial, després que la seua mare, la reina Isabel II, li retirara tots els títols militars i patrocinis oficials a conseqüència dels casos judicials i de les denúncies per abusos sexuals. Tot i això, fins ara continuava fent servir el títol de duc de York, que la mateixa ciutat li havia retirat simbòlicament fa tres anys. Ara també renuncia a este, així com als de comte d’Inverness (Escòcia) i baró de Killyleagh (Irlanda del Nord), a més de la seua pertinença a l’Orde de la Garrotera, la distinció de cavalleria més antiga i prestigiosa del Regne Unit.

En novembre del 2024, el seu germà, el rei Carles III, li va retirar el servici de seguretat personal i en desembre el va excloure dels actes nadalencs oficials després que es feren públics els seus vincles amb l’empresari xinés Yang Tengbo, a qui el govern britànic considera un espia.

L’únic títol que conserva és el de príncep, per ser el tercer fill de la reina Isabel II i del duc d’Edimburg, un reconeixement que ostenta des del seu naixement, el 19 de febrer del 1960 a Londres.

Andreu, que va estudiar a la universitat, però va optar per la carrera militar, va ingressar en la Royal Navy en el 1979 i va participar com a pilot d’helicòpter en la guerra de les Malvines (1983), on va ser condecorat amb la medalla de l’Orde de la Reina Victòria. Va abandonar l’exèrcit en el 2001 amb el grau de tinent comandant, després de més de dos dècades de servei.

En l'àmbit civil, va exercir com a representant especial del Departament de Comerç Internacional britànic i va presidir l’Associació de Futbol Anglesa entre 2000 i 2006, abans de ser substituït pel seu nebot, el príncep Guillem.

El príncep es va casar en el 1986 amb l’aristòcrata Sarah Ferguson, amb qui va tindre dos filles, Beatriu (1988) i Eugènia (1990). La parella es va separar en el 1992 i es va divorciar en el 1996, després de diversos escàndols mediàtics.

Escàndols i declivi

La seua imatge pública va començar a deteriorar-se greument en el 2015, quan va ser acusat d’abús de menors per la ciutadana estatunidenca Virginia Giuffre, que va assegurar que havia sigut obligada a mantindre relacions sexuals amb ell quan era menor, dins de la xarxa de tràfic sexual del financer Jeffrey Epstein, amic personal del príncep.

El cas va tornar a esclatar en el 2019, després que el diari Daily Mail publicara imatges d’Andreu en la mansió d’Epstein a Nova York, pocs dies abans de l’empresonament i suïcidi del magnat. L’escàndol el va forçar a retirar-se de la vida pública el 20 de novembre d’aquell any.

En el 2021, Giuffre va presentar una demanda civil contra ell a Nova York. Tot i que els advocats del príncep van intentar bloquejar el cas al·legant un acord confidencial signat entre Epstein i la denunciant, el tribunal el va desestimar el gener del 2022. L'endemà, la reina Isabel II li va retirar definitivament tots els títols militars i patrocinis reials.

El febrer següent, els seus advocats van anunciar un acord extrajudicial amb Giuffre, pel qual el príncep li va pagar catorze milions d’euros, una suma que, segons The Daily Telegraph, li va facilitar la seua mare.

El cas va quedar arxivat, però la reputació d’Andreu mai es va recuperar. En abril del 2025, van trobar Giuffre morta a Austràlia en un suposat suïcidi, poc després d’haver publicat en xarxes socials un missatge en què afirmava que “li quedaven quatre dies de vida”.

La polèmica ha revifat este mes d’octubre amb la publicació d’un correu electrònic enviat per Andreu a Epstein en el 2011, on reconeixia que havien mantingut contacte més temps del que havia admés públicament i li escrivia que estaven “junts en això” i que tornarien a “jugar més prompte”.

A més, un llibre pòstum de Virginia Giuffre, publicat esta setmana, el descriu com un home que “actuava com si practicar sexe amb mi fora el seu dret de naixement”, segons fragments difosos per The Guardian. Este testimoni ha sigut considerat pels mitjans britànics el punt de no retorn en la debacle definitiva del príncep Andreu.