Els primers humans d'Europa caçaven amb arcs i fletxes fa 54.000 anys
Investigadors recuperen d'una cova a França més de 800 artefactes semblants a puntes, fulles i resquills pertanyents a l'Homo sapiens que foren clau per a imposar-se als neandertals en l'expansió pel continent
Una cova ubicada al sud de França conté el que es consideren els primers vestigis a Europa de la tecnologia de l'arc i la fletxa usada per l'Homo sapiens ara fa vora 54.000 anys, durant el paleolític superior. La troballa, que ha aflorat a la cova de Mandrin, és rellevant perquè evidencia, en primer lloc, que aquestes armes començaren a emprar-se molt abans del que es pensava inicialment. I, en segon, que pogueren ser decisives perquè els humans moderns avantatjaren els neandertals en les primeres incursions migratòries al territori neandertal.
Un equip d'investigació francés i estatunidenc ha estudiat els centenars d'artefactes trobats del jaciment rocós, xicotetes puntes de pedra amb signes d'haver-se utilitzat com a armes de projectil. La revista Science Advances s'ha fet ressò dels detalls de la recerca aquest dimecres. La cova de Mandrin, un jaciment rocós proper a la vall del riu Roine, ja va ser objecte d'investigacions després que es descobriren restes dentals d'Homo sapiens amb 54.000 anys d'antiguitat, cosa que suggereix que arribaren a la zona uns 10.000 anys abans del que es creia.
En aquesta ocasió, l'equip coordinat per Laure Metz, de la Universitat d'Aix-Marseille ha identificat i analitzat 852 objectes semblants a puntes, fulles i resquills ben definits. Del total, 383 presentaven patrons de desgast indicatius d'haver sigut espentats o llançats (moviment de percussió) o usats per a serrar o tallar (moviment de pressió). Unes altres 196 presentaven signes de desbast per percussió, principalment en puntes, micropuntes i nanopuntes.
Les troballes apunten que els artefactes de projectils, com l'arc i la fletxa, podrien haver-se dominat durant, i no després, de la incursió dels humans moderns en el territori que poblaven els neandertals. "L'ús d'aquestes tecnologies avançades pot ser de crucial importància per a comprendre la notable expansió de les poblacions modernes", assenyala l'estudi.
Les tecnologies de tir amb arc es basen essencialment en l'ús de materials peribles —fusta, fibres, cuir, resines i tendons— que rarament es conserven en els jaciments paleolítics europeus i en dificulten l'examen arqueològic. No obstant això, el reconeixement d'aquesta pràctica està ben documentat a l'Àfrica des de fa uns 70.000 anys.
L'excavació de l'assentament francés ha revelat gran quantitat de puntes de sílex i l'anàlisi demostra que "un número important s'utilitzava com a revestiment per a fletxes propulsades amb arc", explica la Universitat de Connecticut (Estats Units) en un comunicat. És la grandària molt reduïda i, més concretament, l'escassa amplària dels revestiments excavats —vora el 30% pesen a penes uns grams— cosa que permet excloure qualsevol altra manera de propulsió balística per a aquestes armes tan menudes.
L'equip científic considera que l'estudi llança igualment llum sobre l'armament de les poblacions neandertals contemporànies als humans moderns. En concret, apunta que no desenvoluparen armes de propulsió mecànica —com les tecnologies que fan servir arcs o propulsors— i seguiren amb les tradicionals basades en l'ús d'enormes puntes en forma de llança que es clavaven o llançaven amb la mà i que, per tant, requerien un estret contacte amb la presa.
Les tradicions i tecnologies dominades per ambdues poblacions eren profundament diferents, i això il·lustra un notable avantatge tecnològic objectiu de l'Homo sapiens durant l'expansió per Europa. L'autoria situa el debat en un context molt més ampli, en què les opcions tècniques no poden limitar-se únicament a les capacitats cognitives de les diferents poblacions humanes.
