La primera ministra britànica, Liz Truss, penjant d'un fil
Mentre els conservadors augmenten la pressió per a fer-la fora, un tabloide es pregunta qui durarà més: ella o un encisam?
El govern britànic encadena crisi rere crisi. Després de la tumultuosa eixida del primer ministre Boris Johnson, a qui va donar l'esquena el seu propi partit, el conservador, ara és la successora, Liz Truss, la que poc més d'un mes després es troba en el mateix carreró sense eixida. Fa a penes cinc setmanes que va accedir al càrrec i els tories tanquen cada vegada més el cercle al voltant d'ella i ja busquen obertament un recanvi.
El polèmic pla fiscal amb què Truss volia abaixar els impostos a les rendes més altes és el pic d'una calamitosa gestió que ha provocat un autèntic caos en els mercats financers i ha afonat els conservadors en totes les enquestes electorals. Va ser designada nova cap del govern el passat 6 de setembre i, segons diverses veus expertes al Regne Unit, podria convertir-se d'ací a poc en una de les primeres ministres més fugaces de la història britànica.
Desenes de diputats rebels del seu partit s'han reunit durant el cap de setmana per a trobar una forma d'eliminar-la políticament abans que faça més mal. El veterà conservador Crispin Blunt ha sigut el primer a reclamar públicament la renúncia de Truss. "Crec que s'ha acabat el joc per a ella. Ara es tracta de [decidir] com es gestiona la successió”, ha dit, en declaracions avançades per la televisió Channel 4.
Les regles internes del grup parlamentari tory concedeixen una treva d'un any fins a poder convocar una moció de censura interna contra un nou líder. Com que el mes de juny ja promogueren aquest instrument contra Boris Johnson, el calendari en principi no els afavoriria, però la regla és flexible. Tot podria saltar per l'aire si el clam és unànime en les fileres conservadores i els diputats i diputades reuneixen una quantitat suficient de firmes demanant-ne la dimissió. "Si hi ha una opinió de pes dins del grup parlamentari que ha d'haver-hi un relleu, aquest es durà a terme", ha opinat Blunt, sense oferir detalls sobre com seria el procediment.
La pressió sobre la primera ministra augmenta incessant, a pesar que divendres ja va destituir el titular d'Economia, Kwasi Kwarteng, en un intent per calmar les aigües i salvar-se ella mateixa. De fet, el nou ministre, Jeremy Hunt, ha començat ja a exercir en el càrrec: en un tres i no res, ha desmantellat tot el pla econòmic del govern basat en una baixada generalitzada d'impostos que beneficiava especialment les persones més riques del país.
Mentre s'ordeix una rebel·lió a la seua esquena, Truss ha convocat aquest dilluns Hunt per a preparar el nou programa fiscal que ha de presentar a la nació el 31 d'octubre. El responsable econòmic del govern britànic ja ha advertit que apujarà els tributs i que retallarà les despeses públiques, inclosos els subsidis socials, per a eixugar el forat de 80.000 milions d'euros que tenen els comptes de l'Estat. És el que, ara mateix, reclamen els mercats. De cara a l'exterior, Jeremy Hunt dona suport a la primera ministra i no creu que siga oportú un altre relleu.
Truss contra l'encisam
Mentre clamen les veus conservadores contra Truss i s'escampen les apostes sobre quant li queda en el càrrec, alguns mitjans han aprofitat per a fer broma amb la situació. És el cas del Daily Star, que s'ha proposat aclarir qui aguantarà més: la primera ministra o un encisam. Fa quatre dies que el tabloide britànic manté una peculiar retransmissió en directe: un pla fix d'una taula amb un retrat de Truss i un encisam, el deteriorament del qual es pot seguir en temps real. Les apostes estan obertes.
La "secta de la mort"
Si finalment deixa Downing Street i és reemplaçada per un altre membre del seu partit, els conservadors hauran tingut cinc primers ministres en només sis anys, després de David Cameron, Theresa May, Boris Johnson i la mateixa Truss. Però el que és cert és que els inquilins del número 10 de Downing Street són un prodigi de longevitat si es comparen amb els veïns del número 11 d'aquest mateix carrer, els ministres d'Economia. Van pel quart diferent en només quatre mesos.
Davant aquesta situació la premsa afí no estalvia epítets per al canibalisme polític de la formació tory, que segons el parer del dominical Sunday Times, "s'assembla cada vegada més a una secta de la mort". "La transformació del Regne Unit en una nova Itàlia ja està quasi completa", assenyala un dels titulars del Sunday Telegraph, vertader diapasó dels conservadors.
