La pena de mort marca rècords des del 2017 en tot el món

La xifra d'execucions documentades en tot el món va arribar el 2022 al màxim des de 2017 en situar-se en 883, amb l'Iran i l'Aràbia Saudita al capdavant del rànquing. Així ho indica un informe difós aquest dimarts per Amnistia Internacional (AI), que avisa que el volum total és en realitat més alt perquè no es tenen dades de la Xina.

L'organització de defensa dels drets humans apunta que el nombre de casos, que superen en un 53% el volum de 2021, es dugueren a terme en una vintena de països. Majoritàriament, s'ubiquen a l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, on es dispararen de 520 en aquell any a 825 el 2022. La investigació d'AI recull només les aplicacions judicials de la pena de mort i no ha pogut incloure dades exactes de la Xina —a la qual situa en primera posició, amb milers—, el Vietnam ni Corea del Nord, pel secretisme en aquests territoris.

Malgrat l'increment de les execucions l'any passat fins a la seua xifra més alta des de 2017 (quan se'n comptabilitzaren 993), Amnistia destaca que les sentències de mort imposades a escala global experimentaren una lleugera disminució, en baixar de 2052 en 56 països en 2021 a 2016 en 52 països l'any següent.

Els principals botxins

El 90% de les execucions conegudes fora de la Xina —per decapitació, forca, injecció letal o tret— tingueren lloc en tres estats. El primer l'Iran, que va passar de 314 el 2021 a 576 l'any següent. L'Aràbia Saudita, que va passar de 65 a 196 —és el rècord registrat per AI en trenta anys, amb 81 en sols un dia—. I finalment l'Egipte, que baixa de 83 a 24. "Els països [amb més casos] de la regió d'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica violaren el dret internacional en incrementar les execucions, cosa que revela el seu menyspreu per la vida humana", ha declarat la secretària general d'AI, Agnès Callamard.

Els segueixen en la taula els Estats Units —l'únic d'Amèrica—, que va passar d'11 el 2021 a 18 en el 2022; l'Iraq (que va descendir de 17 a 11); Singapur (11); Kuwait (7); Somàlia (almenys 6); Sudan del Sud (5); l'Estat de Palestina (5); i el Iemen (4). Bangladesh i Birmània també en van registrar 4 i Bielorússia i el Japó 1. Es desconeixen les estadístiques de l'Afganistan i Síria, indica AI.

L'ens internacional denuncia que un 37% de les execucions constatades s'atribueixen delictes relacionats amb les drogues i això, a parer seu, pot violar el dret internacional. "És important destacar que sovint són les persones d'entorns desfavorits les que es veuen afectades de manera desproporcionada per aquest cruel càstig", assenyala Callamard, que demana a l'ONU i als governs que "augmenten la pressió sobre els responsables d'aquestes flagrants violacions".

Abolició de la pena de mort

Com a nota positiva, l'informe destaca que sis països aboliren total o parcialment la pena de mort el 2022. Així, el Kazakhstan, Papua Nova Guinea, Sierra Leone i la República Centreafricana l'eliminaren per a tots els delictes, mentre que Guinea Equatorial i Zàmbia només per als comuns, precisa. Això significa que, amb data de desembre de 2022, 112 països han abolit la pena de mort en el món i 9 ho han fet per als delictes comuns, mentre que uns altres, com Ghana, Libèria, Sri Lanka, les illes Maldives i Malàisia es plantegen fer-ho.

"Els actes brutals de països com l'Iran i l'Aràbia Saudita així com la Xina, Corea del Nord i Vietnam són ara minoritaris. Han d'adequar-se als temps, protegir els drets humans i executar justícia, en lloc de les persones", manifesta la líder d'Amnistia. L'entitat recorda que 125 països membres de l'ONU (de 195) han demanat una moratòria sobre les execucions, cosa que convida a "tindre esperança que aquest càstig abominable puga ser relegat als annals de la història".