Orbán apuntala el poder a Hongria amb un quart mandat consecutiu
La unió de l'oposició no aconsegueix fer fora el líder ultraconservador, que encadena dotze anys en el poder
El primer ministre ultranacionalista d'Hongria, Viktor Orbán, ha aconseguit un quart mandat consecutiu al capdavant del país després d'apuntar-se una contundent victòria —la cinquena de la seua carrera— en les parlamentàries de diumenge. Aquestes han estat dominades per les inseguretats que ha despertat la guerra a la veïna Ucraïna.
"Hem assolit una enorme victòria", ha proclamat el líder ultraconservador, de cinquanta-huit anys, davant de milers de simpatitzants que corejaven el seu nom a Budapest, la capital. "Tan gran que es pot veure des de la Lluna i, de segur, que sí que es veu des de Brussel·les", continuava, en una crítica a la Comissió Europea que recentment li va obrir un expedient per la llei hongaresa que prohibeix parlar d'homosexualitat i canvis de gènere als menors.
Precisament un referèndum buscava també diumenge legitimar aquesta norma, però ha fracassat perquè no ha arribat al quòrum mínim del 50% de vots vàlids. Tot i això, el suport a l'opció del govern ha superat el 90% en les paperetes escrutades. L'aprovació de la llei va provocar que la Unió Europea obrira un procediment d'infracció contra Hongria, en considerar-la homòfoba, discriminatòria i contrària als valors comunitaris.
Amb el 92% dels vots escrutats en les eleccions parlamentàries, el partit governant Fidesz ha obtingut 135 escons en una cambra de 199 membres. L'oposició, que s'havia unit en bloc en una coalició amb el nom Units per Hongria, com l'únic camí per a desallotjar Orbán del poder, s'ha estavellat i només suma 56 diputats.
D'aquesta manera, el govern reté la majoria absoluta de dos terços i això li ha permés emprendre en solitari canvis de rang constitucional els últims dotze anys i consolidar un règim basat sobre una idea de la pàtria profundament nacionalista i cristiana. L'aritmètica parlamentària també li ha garantit el control de totes les estructures de l'Estat —fins i tot el Tribunal Constitucional— i, a més, dels mitjans de comunicació estatals, ja que domina a través d'empresaris pròxims quasi totes les capçaleres del país per a garantir al president una cobertura favorable.
Una de les sorpreses de les eleccions ha sigut el resultat del partit d'extrema dreta La Nostra Pàtria, que ha superat el llindar del 5% i suma cinc escons.
La guerra a Ucraïna, determinant
Els comicis hongaresos han mostrat una vegada més la capacitat de Viktor Orbán per a llegir de forma encertada la situació i traure profit de la invasió russa a Ucraïna que, en principi, el desfavoria. El primer ministre, potser el polític de la Unió Europea més pròxim al president rus Vladímir Putin, va interpretar bé en la campanya la por de l'electorat al canvi en èpoques d'incertesa i va modificar el lema a "Guerra o pau".
L'últim mes, la intenció de vot de Fidesz ha pujat amb el missatge que Orbán és un líder experimentat que garanteix l'estabilitat mentre que l'oposició, en cas de guanyar, podria "arruïnar" el país i portar-lo a involucrar-se en el conflicte. La solidaritat de l'oposició amb el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, la va descriure Orbán com un pas bel·licista i va arribar a afirmar que danyarien l'economia del país en unir-se a un embargament del petroli i del gas rus. Hongria importa el 85% del gas i més del 60% del petroli de Rússia i Orbán ha reafirmat que no deixarà de comprar-lo pel perjudici econòmic que causaria.
Admirat pels nacionalistes
Les crítiques ferotges del dirigent ultraconservador a la immigració, als drets del col·lectiu LGTBI i a la burocràcia de la Unió Europea han fet que es guanye l'admiració de la ultradreta internacional, que li ha donat l'enhorabona per la victòria. A Espanya, Vox s'ha afanyat a felicitar el poble hongarés pel resultat electoral.
La victòria d'Orbán arriba quan passa pel moment de més aïllament internacional, allunyat fins i tot dels socis del Grup de Visegrad —Polònia, República Txeca i Eslovàquia— per la seua proximitat a Putin, mentre que en els governs d'Europa Occidental desperta des de fa temps un entusiasme escàs.
