L'oceà Àrtic va començar a calfar-se dècades abans del que es pensava
Una nova investigació internacional troba proves que el moviment d'aigua des de l'Atlàntic és el responsable que augmente temperatura, dos graus centígrads des de 1900, i que es fonga el gel polar
La temperatura de les aigües de l'oceà Àrtic ha estat augmentant des de principis del segle XX, dècades abans del que suggerien les observacions dels instruments. És la conclusió que llança una nova investigació, publicada dimecres en la revista Science Advances, en què un equip internacional de científics ha reconstruït l'evolució del calfament d'aquest fràgil ecosistema marí.
L'estudi troba proves que l'aigua càlida i salada de l'Atlàntic que flueix cap a l'Àrtic —un fenomen derivat de l'escalfament global conegut com a atlantificació— està darrere de l'increment de temperatura en la massa marina del pol N¡nord, vora dos graus centígrads des de 1900. Aquest moviment d'aigües que flueixen d'un oceà cap a l'altre va començar probablement, segons descobreix la recerca, abans que el calfament documentat a la zona durant les últimes dècades.
Per a dur-la a terme, l'equip analitza una regió anomenada Estret de Fram, entre Groenlàndia i Svalbard, que és la porta d'entrada a l'Oceà Àrtic. Emprant dades geoquímiques i ecològiques dels sediments oceànics, reconstrueixen les variacions de les propietats de l'aigua dels últims 800 anys, com ara els canvis de temperatura o salinitat.
En els primers 700 anys, els registres es mostren constants però, de sobte, a principis del segle XX, "es produeix un canvi tan brusc que crida l'atenció", explica Tesi Tommaso, coautor de l'Institut de Ciències Polars del Consell Nacional d'Investigació de Bolonya, Itàlia. Des de 1900, la temperatura de l'Àrtic ha augmentat aproximadament 2 graus centígrads, mentre que el gel marí ha retrocedit i la salinitat s'ha incrementat també.
L'Àrtic, l'oceà que més ràpid es calfa del món
L'estudi ofereix la primera perspectiva històrica de l'atlantificació de l'oceà Àrtic i revela una connexió amb l'Atlàntic Nord molt més forta del que es pensava. L'autoria adverteix que aquesta unió pot influir en la variabilitat climàtica de l'Àrtic i tindre importants repercussions en la reculada del gel marí i l'augment del nivell de la mar a escala mundial, a mesura que les capes de gel polar continuen fonent-se.
Tots els oceans del món s'estan calfant a causa del canvi climàtic, però l'Àrtic, el més xicotet i menys profund dels oceans del món, és el que augmenta la temperatura de les aigües més ràpidament de tots: "Més del doble de la mitjana mundial", apunta Francesco Muschitiello, coautor de l'estudi i membre del Departament de Geografia de Cambridge.
A mesura que l'oceà Àrtic es calfa, el gel polar es fon, puja el nivell global de la mar i es fon el permagel, que emmagatzema enormes quantitats de metà, un gas d'efecte d'hivernacle molt més nociu que el diòxid de carboni. En aquest sentit, l'estudi adverteix que en el futur es pot esperar que s'intensifique l'atlantificació de l'Àrtic a causa del canvi climàtic. Sosté també que els resultats obtinguts constaten "una possible fallada en els models climàtics" actuals, que no han sigut capaços de reproduir aquesta atlantificació primerenca que data d'inicis del segle XX.
