Nebuloses i danses còsmiques: la NASA publica més imatges del telescopi James Webb

Són fotografies amb un detall i una definició mai abans obtingudes de tres objectes còsmics que han deixat bocabadat el planeta

Nebulosa de Carina
Nebulosa de Carina / NASA

Si el president dels Estats Units, Joe Biden, ens va sorprendre amb la primícia de la primera fotografia infraroja més profunda l'univers, captada pel telescopi James Webb, aquest dimarts de vesprada l’agència espacial estatunidenca (NASA) ens ha esbalaït amb les noves imatges que ha publicat. La particularitat d'aquest telescopi respecte al Hubble és que té la capacitat de captar imatges de l'espectre infraroig (invisibles a l'ull humà) que s'han de processar i acolorir posteriorment perquè les puguem veure. Però tot i que les imatges no sempre tindran el color amb què les veuria l'ull humà, això no els resta bellesa, ni anul·la el fet que són les més detallades obtingudes fins ara.

En una retransmissió en directe amb participació de l'Agència Espacial Europea (ESA) i la canadenca (CSA), s’han mostrat fotografies amb un detall i una definició mai abans obtingudes de tres objectes còsmics: la nebulosa de l'Anell del Sud, el quintet de galàxies d’Stephan i la nebulosa de Carina.

La primera ha estat la nebulosa de l'Anell del Sud, a 2.500 anys llum. Una nebulosa planetària formada per diverses estreles, una moribunda que fa milers d’anys que emet anells de gas i pols. També coneguda com a NGC 3132 o nebulosa dels Huit Esclats, té un diàmetre de vora mig any llum i és una de les nebuloses planetàries més pròximes a la Terra, però només visible des de l'hemisferi austral. 

Nebulosa de l'Anell del Sud
Nebulosa de l'Anell del Sud / NASA

El telescopi James Webb, ubicat a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, permetrà aprofundir en molts altres detalls específics sobre nebuloses planetàries com aquesta: comprendre quines molècules són presents i on es troben al llarg de les capes de gas i pols ajudaran els equips investigadors a afinar els coneixements d'aquests objectes.

Després s’ha presentat el quintet de galàxies d’Stephan. Un conjunt de cinc galàxies situat en la constel·lació de Pegàs a 290 anys llum de la Terra, que va ser el primer grup compacte descobert, el 1877, per l'astrònom francés Édouard Stephan. Segons ha explicat l'astrònoma Giovanna Giardino, quatre de les galàxies efectuen "una dansa còsmica", estan unides per forces de la gravetat i de vegades xoquen, el que provoca el naixement de nous astres. A més, en la imatge es veu també la matèria que envolta un forat negre. Visualment, el membre més brillant del conjunt és NGC 7320.

El Quintet de galàxies Stephan
El Quintet de galàxies Stephan / NASA

Aquesta foto i les dades adjuntes proporcionen nous coneixements sobre com les interaccions poden haver impulsat l'evolució de les galàxies en l'univers primitiu i informació sobre l'evolució dels forats negres i les galàxies. És la imatge més gran del telescopi fins a hui, cobreix aproximadament una cinquena part del diàmetre de la Lluna i està creada amb quasi mil arxius d'imatges individuals.

L'última fotografia compartida hui per la NASA correspon a la nebulosa de Carina, i ha resultat ser la més emocionant per la seua espectacularitat i pel fet que revela per primera vegada regions de naixement estel·lar que abans eren invisibles. Anomenada NGC 3372, aquesta nebulosa s'ubica a una distància estimada entre 6.500 i 10.000 anys llum de la Terra, i és de les més conegudes i de les més extenses del cel.

Nebulosa de Carina
Nebulosa de Carina / NASA

En la imatge es veu un paisatge de "muntanyes" i "valls" esguitades d'estreles brillants que corresponen a la vora d'una regió pròxima i jove on es formen estreles, anomenada NGC 3324, dins de la nebulosa de Carina. Denominats precipicis còsmics, en la imatge aparentment tridimensional del Webb es veuen com muntanyes escarpades en una nit il·luminada per la Lluna.

La NASA també ha publicat aquest dimarts les primeres dades d'espectrografia corresponents a l'exoplaneta WASP 96 b, situat a 1.150 anys llum de nosaltres. Menys espectaculars, aquestes dades són igual d'importants perquè el Webb ha captat "el senyal inconfusible de l'aigua" i evidències de núvols i boira, en l'atmosfera d'aquest gegant gasós calent similar a Júpiter.

Els màxims responsables de les tres agències espacials implicades en el Webb han coincidit a assenyalar que el nou telescopi no sols donarà respostes a moltes preguntes, sinó que també en plantejarà unes altres que encara ni tan sols imaginem, i han destacat la importància de la cooperació internacional per a aquest projecte.

També et pot interessar