S'enlaira amb èxit el telescopi més gran del món, el James Webb

El coet Ariane 5 s'ha enlairat des de la Guaiana Francesa amb el telescopi James Webb a bord, un instrument que ha de revolucionar la investigació astronòmica

El telescopi James Webb en el moment del seu enlairament / À Punt NTC

Com i quan es va crear l'Univers? Hi ha vida en altres planetes? Les grans preguntes que la humanitat es fa des de fa segles estan més prop de tindre una resposta. La donarà en els pròxims anys el telescopi James Webb, un instrument d'observació potentíssim que porta el nom del segon administrador de la NASA i que està cridat a revolucionar l'astronomia.  

L'han llançat a les 13:20 des de la Guaiana francesa, després de molts retards degut a les condicions meteorològiques i a alguns problemes tècnics. Per a la comunitat científica és una fita extraordinària, una revolució en el món de l'exploració. 

El nou telescopi és superior al Hubble en molts aspectes. Se situarà a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, mentre que el Hubble estava a 570 quilòmetres. A aquesta distància, amb capacitat per a captar la radiació infraroja que no tenia el predecessor, aportarà informació sobre les galàxies més llunyanes, les més pròximes en el temps al principi de tot. En paraules de l'astrofísica Knicole Colon és un fet sense precedents. "Observarem el naixement de l'Univers més prop del que ho hem fet mai", assegura. 

El James Webb està dotat de 18 espills que han viatjat plegats dins del coet en un exercici perfecte de papiroflèxia. Ara ve el més complicat, el que es coneix en l'argot del sector com a 14 dies de terror per a desplegar tots els elements i situar-los en una superfície semblant a la d'una pista de tenis. Una coreografia mil·limètrica que ho llançarà tot a perdre si es produeix una de les 344 errades que s'han previst. En aquest cas, fracassarà el projecte, fruit de la col·laboració de la NASA, l'Agència Espacial Europea i la canadenca, i que ha costat 9.000 milions d'euros, 20 voltes més del que estava previst. A diferència del que passava amb el Hubble, en aquest cas no hi pot haver missions tripulades per a reparar el telescopi.

També et pot interessar