El món mira a Glasgow en una cimera del clima decisiva

El planeta encara una setmana decisiva amb Glasgow com a epicentre, on se celebra la vint-i-sisena Cimera del Clima o COP26, organitzada per les Nacions Unides. Tots els ulls estaran posats en la citat escocesa els pròxims dies en una trobada de líders mundials al més alt nivell que arriba amb un any de retard per la pandèmia de Covid-19. Hi participen vora 200 països amb l'objectiu de mantindre vives les aspiracions de l'històric Acord de París tancat el 2015 i evitar així que la temperatura global augmente més d'1,5 graus centígrads aquest segle. Tot i que l'obertura formal de la COP26 va ser aquest diumenge, és aquest dilluns quan començaran a arribar les autoritats de les principals potències mundials. Vora 120 dirigents de tot el planeta es veuran cara a cara en la major concentració d'aquest tipus des que va esclatar la pandèmia.  

Com a punt de partida en aquesta cimera crucial hi ha dos consensos unànimes. El primer, que les coses van malament per a complir a l'objectiu marcat a la capital francesa. El segon, que encara hi ha temps de redreçar el rumb i a més se sap com fer-ho. Malgrat que els auguris que precedeixen la cita no són esperançadors, els organitzadors de la conferència intentaran sonar optimistes en els discursos d'obertura. 

"Si actuem ara i actuem junts, podem protegir el nostre benvolgut planeta. Així que unim-nos aquestes dues setmanes i fem que el que París va prometre, ho aconseguisca Glasgow", va dir el president de la COP26, el britànic Alok Sharma. "L'èxit en la COP és absolutament possible", encara que es necessita "més ambició de més països, especialment dels grans emissors del G20, responsables de prop del 80% de les emissions globals", abundava en el mateix sentit la secretària executiva de l'ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa. La diplomàtica mexicana girava així els ulls cap a Roma perquè allà, just en aquell instant, els líders del G20 segellaven un compromís de mínims per a "esforçar-se" per a limitar el calfament global a 1,5 graus, encara que la descarbonització es complirà "al voltant de mitjan segle".

D'aquests "esforços" dependrà en bona part que no es complisca la trajectòria de pujada de les temperatures que calculen els científics. Segons el programa de l'ONU per al medi ambient, els actuals compromisos dels països per reduir les emissions portaran un calfament global de 2,7 graus al final d'aquest segle. I això què significa? Senzillament, que el canvi climàtic tindrà conseqüències "catastròfiques" sobre la humanitat i el planeta. Ni tan sols farà faltar esperar fins llavors per a constatar que els fenòmens climatològics extrems són ja "la nova normalitat", com ha revelat aquest diumenge l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) en un informe esbaladïdor.

L'amenaça ja s'ha fet realitat a Àfrica, on els efectes de l'emergència climàtica ja colpegen milions de persones en tot el continent, sovint amb conseqüències catastròfiques per a elles. Mentre que al sud de Madagascar una sequera està espentant més d'un milió de persones a la fam i les pluges torrencials de Sudan del Sud, Uganda, Kenya, el Senegal i altres països africans desplaçaren 1,2 milions de persones l'any passat.

Les sequeres prolongades, l'avanç dels deserts, l'augment de la temperatura dels oceans, la major variabilitat de les pluges i la multiplicació de fenòmens meteorològics extrems, com ara ciclons, riuades o inundacions, estan deixant cicatrius en aquest continent. "Molts d'aquests fenòmens meteorològics extrems no són una novetat a Àfrica, però la crisi climàtica està augmentant-ne la freqüència i intensitat i deixant impactes sense precedents", diu des de Nairobi, la capital kenyana, la doctora Linda Orgallo, del Centre de l'Autoritat Intergovernamental sobre el Desenvolupament per a la Predicció Climàtica i les seues Aplicacions (IPAC). "Àfrica és el continent més afectat per aquesta crisi a causa de la seua escassa capacitat per a fer front als impactes climàtics o adaptar-s'hi. La majoria de les comunitats depenen de l'agricultura de secà, no tenen sistemes d'alarma primerenca, ni infraestructures o recursos per a resistir aquest colps”, afig l'experta.

Absències sonades i la pandèmia de rerefons

En la foto de família de la COP26 es trobarà a faltar la presència de rostres tan rellevants com el del president de la major potencia emissora de gasos d'efecte d'hivernacle, el xinés Xi Jinping –que hi intervindrà per escrit–, o altres com el rus Vladímir Putin, el mexicà Andrés Manuel López Obrador o el brasiler Jair Bolsonaro. Sí que estaran en canvi el nord-americà Joe Biden –després de tornar el país a l'Acord de París d'on l'havia tret Donald Trump–, l'indi Narendra Modi o la majoria de dirigents europeus.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja està a Glasgow per a participar en la COP26, acompanyat de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera. "La societat reclama acció i els líders hi devem respondre", ha assenyalat en una publicació de Twitter, poc després d'aterrar a la ciutat escocesa. En aquest context, Sánchez ha destacat que cal augmentar el nivell d'ambició climàtica per a mantindre l'objectiu de limitar l'increment de la temperatura a només 1,5 ºC. "Actuem ja!", ha sentenciat.

Al repte que significa posar d'acord tants actors amb interessos oposats s'afig celebrar un fòrum de dimensions mastodòntiques enmig de la pitjor pandèmia que la humanitat ha conegut en un segle. Ni tan sols la mala situació epidemiològica al Regne Unit, on s'han declarat més de 38.000 nous casos en les últimes 24 hores, ha impedit que desenes de milers de persones hagen desembarcat a Glasgow per a participar en la COP26.

Segons l'organització, es congregaran al Centre Escocés d'Esdeveniments (SEC, per les sigles en anglés) 21.238 membres de delegacions oficials, 13.834 observadors i 3.823 periodistes. I en els comptes no entren els centenars d'activistes que han viatjat a Escòcia per a participar en manifestacions, que la policia tem que a vegades puguen ser violentes.

Reunió "exclusiva" per a països rics

Una de les veus discordats l'ha posat el moviment Global Climate Justice aquest diumenge, que ha criticat la COP26 per considerar-la la cimera del clima "més exclusiva" de totes les que s'han celebrat fins la data i ha denunciat la dificultat d'accés dels països en desenvolupament a aquest fòrum. El nivell d'exclusió de la COP26 és "extrem", ha insistit la plataforma en una roda de premsa, on ha argumentat que el "procés d'expedició de vises, les quarantenes, la desinformació i la modificació de polítiques en l'últim minut per part del govern britànic" ha propiciat l'absència de representants de països pobres.

L'activista filipina Dorothy Guerrero, ha explicat com el sistema econòmic, dominat per les grans empreses, es va materialitzar a través de "la monopolització de les vacunes" del país organitzador, el Regne Unit. "Tens al Regne Unit vacunant més que 132 països junts", reflexionava Guerrero, qui incidia que el problema està a no "facilitar l'accés a la manufactura de la vacuna, especialment a països en vies de desenvolupament". Aquesta ha sigut, al seu parer, una de les raons per les quals molta gent no ha pogut desplaçar-se a Glasgow per a participar en la COP26.