L'OTAN anuncia l'enviament de vaixells i avions de combat a l'est d'Europa pel desplegament rus a les fronteres d'Ucraïna

El secretari general Jens Stoltenberg assegura que prendran "les mesures necessàries" per a protegir els aliats i reforçar la "part oriental" de l'Aliança Atlàntica, mentre Rússia culpa la "histèria informativa" d'Occident de l'escalada de tensió

En imatge, la fragata espanyola Blas de Lezo, que va eixir  el passat 22 de gener en direcció al Mar Negre
En imatge, la fragata espanyola Blas de Lezo, que va eixir el passat 22 de gener en direcció al mar Negre / Kiko Delgado (Efe)
24 de gener 2022 - 11:39

Els aliats de l'OTAN estan posant les "forces en espera" i reforçant el desplegament a l'est d'Europa amb més vaixells i avions de caça en resposta a l'acumulació militar de forces russes a les fronteres d'Ucraïna, segons ha anunciat aquest dilluns el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg.

"Done la benvinguda als aliats que aporten forces addicionals a l'OTAN", ha explicat Jens Stoltenberg en un comunicat en què assegura que "l'OTAN continuarà prenent totes les mesures necessàries per a protegir i defensar tots els aliats i reforçant també la part oriental de l'aliança".

L'anunci s'ha fet després que haja transcendit que els governs dels Estats Units i del Regne Unit han ordenat la retirada de part del personal de les seues ambaixades a Kíev i que justifiquen en presumptes proves estatunidenques que apunten una escalada bèl·lica a la zona. Al replegament també s'ha sumat, al llarg del matí, Austràlia. El govern d'Ucraïna ha criticat la retirada, que veu "prematura" i una mostra "d'excessiva cautela".

La UE demana "no dramatitzar" abans d'hora

La decisió no l'ha secundada encara la Unió Europa, que aposta per no "dramatitzar" prematurament en absència d'una "raó específica", segons ha explicat aquest dilluns l'alt representant de la UE per als Afers Estrangers, Josep Borrell, abans de la reunió entre els ministres europeus en la matèria, a la qual es connectarà per videoconferència el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, per a informar dels seus últims contactes amb Rússia.

Abans de la trobada, el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha insistit en la via de la diplomàcia per a evitar el conflicte, defensant el “diàleg” i els “mitjans pacífics” per a “resoldre qualsevol diferència sorgida entre nosaltres, amb Rússia, amb altres països externs a la UE".

El passat 20 de gener la ministra de Defensa, Margarita Robles, va avançar que Espanya enviaria al cap de "tres o quatre dies" la fragata Blas de Lezo al mar Negre, cap on havia partit ja el caçamines Meteor per al desplegament de l'OTAN en resposta a la crisi entre Rússia i Ucraïna.

Rússia atribueix la tensió a "la histèria informativa" d'Occident

Per la seua banda, Rússia culpa de "l'escalada de tensió" les "accions informatives i concretes" dels Estats Units i l'OTAN", segons ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Una "histèria informativa" en paraules de Peskov que a juí de Moscou "s'adorna generosament amb una enorme quantitat d'informació falsa, simplement mentides, que es publica".

El portaveu del Kremlin atribueix tota la responsabilitat en la situació a Occident, tant per les declaracions com pels moviments de tropes cap al flanc oriental. I d'entre aquestes maniobres també ha advertit de la concentració d'efectius i armament per part d'Ucraïna a la frontera de les autoproclamades repúbliques populars de Donets i Lugansk.

També et pot interessar

stats