L''Homo sapiens' ja vivia a l’Àfrica fa més de 230.000 anys
Una investigació retarda en més de 30.000 anys l'antiguitat dels fòssils coneguts com a Omo I, descoberts en 1967 en un jaciment d’Etiòpia
Les restes d'homo sapiens més antigues, trobades a l'est d'Àfrica, podrien tindre una antiguitat superior a 230.000 anys, segons un nou càlcul que ha fet un equip internacional d'experts i que aquest dimecres publica la revista Nature.
La investigació retarda en més de 30.000 anys l'antiguitat dels fòssils coneguts com a Omo I, descoberts en 1967 al jaciment d'Omo Kibish, a Etiòpia, després d'analitzar l'empremta química que deixà una gran erupció volcànica.
L’equip de treball, liderat per experts de la Universitat de Cambridge, ha datat les capes de cendra volcànica situades al lloc on va quedar soterrat Omo I, una zona de la vall del Rift de gran activitat volcànica i rica en restes dels primers humans. "Usant aquests mètodes, l'edat generalment acceptada dels fòssils d’Omo era de menys de 200.000 anys, però hi ha hagut molta incertesa respecte a aquesta data", explica en un comunicat la vulcanòloga Céline Vidal, principal autora de l'estudi.
Assenyala que els fòssils els van trobar "en una seqüència", davall d'una "gruixuda capa" de cendra volcànica que, no obstant això, ningú no havia aconseguit datar fins ara a través de tècniques radiomètriques, pel fet que la cendra està composta d'un gra molt fi.
Ara les noves anàlisis de Vidal i dels seus col·legues s'integren en un projecte de quatre anys amb què han tractat de datar totes les grans erupcions registrades a la vall del Rift durant el període en què van aparéixer els primers Homo sapiens, al final del plistocé mitjà.
Els investigadors han constatat que les restes fòssils d’Omo es trobaven per davall de la gruixuda capa de cendra en qüestió i han deduït que havien de tindre més de 230.000 anys. "A diferència d'altres fòssils del plistocé mitjà que es creu que pertanyen a les primeres etapes del llinatge de l'Homo sapiens, Omo I posseeix, sense cap dubte, característiques dels humans moderns", asseguren.
Els investigadors indiquen que, si bé aquest treball fixa una edat mínima per a l'Homo sapiens a l'est d'Àfrica, és possible que futurs estudis estenguen l'edat de la nostra espècie més arrere en el temps. "El nostre enfocament forense aporta una edat mínima per a l'Homo sapiens a l'est d'Àfrica, però el repte continua sent que puguem fixar un límit, l'edat màxima per a l'aparició, que es creu que va ser en aquesta regió", conclou Christine Lane, de la Universitat de Cambridge.
