L’Eurovisió més polèmic: participants i mitjans denuncien vetos i assetjament per mostrar suport al poble palestí

La participació d’Israel en Eurovisió en plena guerra oberta a Gaza podria deslluir la celebració del festival a Malmö. Les expressions en mostra de suport al poble palestí dels participants i convidats i la seua confrontació amb l’organització del festival han marcat la tònica de les semifinals i l’ambient en una ciutat envaïda per un desplegament de seguretat sense precedents i protestes en contra i a favor de la delegació israeliana.

La ciutat que acull el certamen està completament blindada per la policia en un desplegament d'agents suecs als quals s'han sumat també policies de Dinamarca i Noruega per a reforçar la vigilància. Israel, per la seua banda, ha desaconsellat viatjar fins a Malmö estos dies.

En la segona semifinal de dijous, el públic va escridassar la candidata israeliana Eden Golan durant la seua controvertida actuació, uns crits que l’organització del festival es va encarregar de tapar amb aplaudiments enllaunats. Israel va haver de canviar la lletra de les seues propostes fins a tres ocasions per les referències a l’atemptat de Hamàs del 7 d’octubre passat i va arribar, fins i tot, a amenaçar de no presentar-se al certamen.

En paral·lel, els carrers de Malmö han acollit una gran manifestació propalestina —amb entre 10.000 i 12.000 manifestants— en què es demanava l’expulsió d’Israel d’Eurovisió, un boicot que no ha impedit que Golan passara a la final. Segons els manifestants Israel estaria emprant el festival com una plataforma per a llavar la seua imatge. Este dissabte a la vesprada, poques hores abans que se celebre la final del festival, està convocada una altra manifestació en contra de la seua participació i per la fi de la guerra a Gaza.

Veto de la UER als gestos i símbols propalestins

La Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha prohibit qualsevol símbol que no pertanya als 37 països que participen en el festival. De manera que, per primera vegada, està prohibida la bandera de la Unió Europea, i tampoc es podrà onejar la LGTBI+ o la bandera palestina. Tot per a evitar una utilització política del certamen, segons manifesta l'organització que té com a principal patrocinador l’empresa israeliana Moroccanoil.

L’última polèmica ha esclatat quan l'organització ha desqualificat el candidat dels Països Baixos, Joost Klein, un dels favorits, per un “incident” que va haver-hi en la roda de premsa que compartia amb la representant israeliana este dijous després de classificar-se per a la final.

Tot va succeir quan un periodista polonés va preguntar a l'artista israeliana per la seua responsabilitat en el nivell més gran d'alerta terrorista que vivia Malmö, en vista de la qual, el moderador de la roda de premsa va assenyalar a Golan que, si no volia, no tenia per què respondre-la. "Per què no?", va intervindre llavors en veu alta Klein, un episodi que ràpidament es va viralitzar en xarxes. Amb tot, segons la mateixa organització, la desqualificació es desvincula de l'altercat i especifica que estaria relacionada amb un "incident" amb "una membre de l'equip de producció".

La polèmica no es queda ací. La UER també ha vetat dels seus canals oficials la interpretació del suec Eric Saade en la primera semifinal —en què va cantar com a convidat d'antics participants, com ara Chanel— per portar al braç una kufia, el mocador palestí. Saade ha mostrat el seu descontentament amb una decisió que “és pur racisme”.

Irlanda, Grècia i Suïssa no desfilen durant l'últim assaig

La candidatura d’Irlanda, amb Bambie Thug, també va denunciar en roda de premsa “la censura” que ha rebut per part de l’organització per haver-se pintat les paraules alto el foc i llibertat per a Palestina, en alfabet ogàmic, d'una antiga llengua celta, i que ha hagut d’esborrar-les per a seguir en la competició.

Thug no ha participat este dissabte en l'últim assaig de la gran final, ni en la desfilada inicial, per "una situació" que s'ha produït a l'inici del mateix i pel qual ha requerit una reunió urgent amb la UER. Així mateix, en el seu missatge ha afegit que estan "discutint quina acció emprendre" i que "espera" veure els fans "esta nit a l'escenari".

La d'Irlanda no ha sigut l'única absència en la desfilada. Tampoc els representants de Grècia i Suïssa, Marina Satti i Nemo, han eixit a l'escenari en eixe moment de l'assaig. Ambdós candidats van participar, junt amb els Països Baixos, en la roda de premsa posterior a la segona semifinal al costat de la representant d'Israel, durant la qual es van produir alguns episodis retratats pels mitjans, com quan Satti va simular estar adormida durant una intervenció de la israeliana.

Per la seua banda, el belga Mustii va eixir amb el missatge “pau” escrit al braç, un gest antibel·licista a què s’ha sumat que, durant l’actuació de Golan, la retransmissió de la semifinal a Bèlgica es passara a negre amb un text a la pantalla: “Condemnem les violacions contra els drets humans i la llibertat d'expressió per part d'Israel”.

En este context, durant els assajos d'este dissabte, el representant francés, Slimane, ha parat en sec la seua actuació per a enviar un missatge al públic: "Necessitem unir-nos amb la música, però en pau".

La pressió arriba també des de Noruega, on Alessandra Mele, la representant de l'any passat, ha rebutjat a última hora ser portaveu de les votacions del seu país, com estava previst. Ho ha fet en senyal de protesta per "la situació de tensió" i la controvèrsia per la participació d'Israel i els esdeveniments que s'han succeït en els darrers dies.

Assetjament dels mitjans israelians

Fora de l’escenari, diversos periodistes acreditats han denunciat en xarxes l'assetjament de la premsa israeliana a mitjans i delegacions. RTVE ja ha reclamat a la UER que vetle per la llibertat d'expressió després que el periodista Juanma Fernández fora abordat divendres per col·legues israelians per haver cridat “Palestina Lliure!” després de l'actuació de la representant del seu país. En xarxes ja han aparegut publicacions amb la imatge d'este periodista pel seu comentari i altres en les quals assenyalen altres companys espanyols per informar sobre l'incident amb la premsa israeliana.

La televisió israeliana, Kan, ha confirmat este dissabte poques hores abans de l'inici del festival, que la UER els ha sol·licitat que es traslladaren a una sala diferent de la de la resta de delegacions. De moment no ha transcendit una raó oficial que explique este canvi, però la decisió arriba després de les nombroses denúncies de les diferents delegacions per la persecució de la delegació israeliana.

Irene Montero demana la dimissió de la cap d'RTVE en Eurovisió

La candidata de Podem a les eleccions europees, Irene Montero, ha demanat la dimissió de la cap de la delegació d'RTVE en Eurovisió, Ana María Bordás, per "no fer absolutament res, ni tan sols després que periodistes espanyols hagen sigut assetjats per la premsa israeliana per a demanar un alto el foc" per a impedir la participació d'Israel en el certamen, així com la de la directora de comunicació i participació d'RTVE, María Eizaguirre.

Així ho ha destacat Montero durant la manifestació que ha tingut lloc este dissabte a Madrid per a condemnar "el genocidi" que pateix Palestina per part d'Israel. "Malgrat haver demanat fa mesos al Congrés, a través d'una iniciativa, que se sol·licitara que Israel no hi participara, no han fet absolutament res", ha denunciat.

"Des de l'admiració completa a Nebulossa, que ja ens ha demostrat que amb la música es pot defendre la llibertat i diversitat, creiem que la millor forma que Espanya té de guanyar este festival és no participant-hi", ha assenyalat Montero.

Les declaracions de Montero se sumen a la iniciativa de Sumar d'una recollida de signatures per a exigir l'expulsió d'Israel d'Eurovisió i impedir l'actuació en la final del festival. Concretament, trasllada a la UER que "el món ha de deixar de ser còmplice del genocidi palestí" i que els estudiants europeus i alguns governs progressistes "estan pressionant Israel perquè detinga els seus crims". "Deixen també de ser còmplices i paren esta massacre expulsant Israel del festival d'Eurovisió", insisteix l'escrit.

La iniciativa, que fins ara recull vora 15.000 suports, també enalteix la carta del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, a empreses espanyoles per a requerir-los que revisen la seua activitat per a garantir que no contribueixen al "genocidi" a Gaza i retrau que alguns ministeris de l'ala socialista del govern "s'han desmarcat d'esta petició tan bàsica".

Eurovisió mai ha estat exempt de polèmica, però, sense dubte, l’edició d’enguany marcarà un abans i un després en la història del certamen.