L'Àrtic podria quedar-se sense gel per primera vegada el 2030

L'Àrtic podria perdre tot gel marí que el cobreix cada mes de setembre a partir de l'any 2030. La previsió, realitzada a partir d'observacions de la NASA per satèl·lit i un model climàtic sofisticat anticipa un empitjorament de les perspectives amb l'arribada, abans del que s'esperava, d'una situació inèdita fins ara: un pol nord sense gel.

Tots els mesos de setembre, la calor de l'estiu boreal fon l'Àrtic i la superfície del casquet polar arriba a l'extensió mínima. La novetat és que el ritme de desaparició del gel és cada vegada més acusat. Segons dades de la NASA, perd un 12,6% per dècada des de 1980. Però la crisi climàtica en què estem immersos anticipa per primera vegada un setembre sense gens de gel entre 2030 i 2050 en la regió àrtica, tal com arreplega una recerca publicada en la revista científica Nature Communications. Tot l'oceà, convertit en aigua. I la situació sembla inevitable perquè, segons la investigació que encapçala la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pohang (Corea del Sud), és el pronòstic en tots els escenaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament global.

El sisé informe d'avaluació del Panell Internacional sobre Canvi Climàtic (IPCC), publicat el març passat, ja anticipava el pronòstic que l'Àrtic es quedarà pràcticament sense gel marí aproximadament cada setembre, cap a mitjan segle en escenaris d'emissions intermèdies i altes, però no en el d'emissions baixes. No obstant això, el nou estudi publicat aquest dimarts prediu que la zona podria desgelar-se per complet en el nové mes de l'any a partir de la pròxima dècada, independentment del fet que les emissions contaminants siguen més o menys elevades. Aquests resultats posen en relleu "l'impacte profund de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en l'Àrtic i demostren la importància de planificar i adaptar-se a un Àrtic estacionalment sense gel en un futur pròxim", escriu l'autoria.

En les últimes dècades, el gel marí de l'Àrtic ha disminuït ràpidament en totes les estacions de l'any, amb un declivi cada vegada major des de l'any 2000. Un Àrtic sense gel —recorda l'equip— afectaria les societats humanes i els ecosistemes naturals, tant dins com fora d'aquesta zona. Canviaria per exemple l'activitat marina, accelerant encara més el calfament de la zona i alterant el cicle del carboni.

El laboratori encapçalat per Seung-Ki Min usa dades d'observació d'entre 1979 i 2019 per a restringir les simulacions de models climàtics. Els resultats suggereixen que l'impacte humà en la disminució del gel marí a l'Àrtic pot observar-se durant tot l'any i atribuir-se en gran manera a l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. No obstant això, la contribució dels aerosols i els factors naturals —com l'activitat solar i volcànica— resultaren ser molt menors.