Jupetins Grocs: tres mesos de moviments i canvis a França

La mobilització, encara activa al carrer, va començar reunint 282.000 persones a tot el país.

Aquesta imatge s’ha fet quotidiana a França
Aquesta imatge s’ha fet quotidiana a França / Efe

L'última mobilització dels Jupetins Grocs, aquest dissabte, va aconseguir reunir 41.500 persones a tot França, 5.000 dels quals a París. El 17 de novembre de l’any passat n’eren 282.000 a tot el país, segons les dades del Ministeri de l’Interior francés. Aquest diumenge es compleixen tres mesos des d’aquell 17 de novembre i, tot i que encara és prompte per a fer-ne un balanç, sí que hi ha algunes coses que han canviat. 

Començaren protestant per l’anunciada pujada de les taxes dels carburants. Els primers passos dels jupetins els portaven a concentrar-se en rotondes i peatges d’autopistes, i a trobar-se els dissabtes a les grans ciutats, sobretot a París. També a Tolosa de Llenguadoc, a Lió, a Bordeus i a altres llocs de l’”Hexagone”.

Al cap d’unes setmanes, el moviment va ser dominat per aquells que buscaven provocar la màxima violència. Cotxes i locals comercials foren devastats. En el pas del 2018 al 2019 el moviment baixà a mínims. Ara ha remuntat, però queda ben lluny de la participació de les primeres setmanes.

Les reivindicacions es van ampliar a diverses demandes socials, com ara la reimplantació d’un impost per als més rics, mesures de protecció social per als més desafavorits, la racionalització de la seguretat social, un salari mínim de 1.300 euros, i fins i tot la dimissió del president.

Emmanuel Macron va reaccionar i va iniciar una ronda d’actes a tot França, el "Gran debat", per a conversar amb alcaldes i altres representants de la societat. Tracta de fer veure que escolta les demandes de la població. En estes converses, Macron ha demostrat que és un gran coneixedor de totes les problemàtiques que afecten els francesos. També ha mostrat un enorme coneixement de la situació exacta, fins al mínim detall, de cada zona de França i de cada sector productiu.

Arran d’aquest "Gran debat" nacional, Macron ha plantejat la possibilitat de convocar un referèndum sobre qüestions socials i d’organització política. Encara no ha donat el pas, però a França s’especula amb la possibilitat que aquest referèndum siga convocat per a després de les eleccions europees.

El moviment dels Jupetins Grocs va provocar una baixada notable de la popularitat de Macron. Ara, després de tres mesos de protestes, amb una participació cada vegada menor, i amb el "Gran debat" en marxa, Macron recupera la confiança de la ciutadania.

 

Així mateix, el suport al moviment decau. Segons les últimes enquestes del grup d’estudis d’opinió Elabe, per primera vegada des de novembre la majoria dels francesos, un 56%, desitgen que la mobilització acabe.

La incidència del moviment dels Jupetins Grocs en la política haurà de ser analitzada amb perspectiva. D’entrada, el que s’ha vist és que dos grups polítics han donant ànim i suport al moviment: la ultradretana Agrupació Nacional de Marine le Pen, i La França Insubmisa, l’esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon. Altres grups, com ara els republicans, el grup de la tradició conservadora francesa, o el Partit Socialista, hi han mantingut una distància prudent.

Sense poder extraure conclusions, allò cert és que una de les últimes enquestes conegudes, en relació amb el suport per a unes hipotètiques eleccions presidencials, realitzada per l’institut d’opinió pública IFOP, conclou que la líder de l’Agrupació Nacional, Marine le Pen, és l’única que puja en expectativa de vot, deu punts. Macron guanyaria de nou la presidència, però perdria deu punts respecte de les eleccions de 2017.

Tots els candidats baixarien sensiblement. En la primera volta, el partit tradicional de la dreta, els republicans, passaria d’un 20% a un 8%. Els socialistes passarien d’un 6% a un 3%, i l’esquerra radical de La França Insubmisa perdria 8 punts, en passar de vora un 20% a un 12%.

Una altra incidència dels jupetins en la política és la possibilitat que alguns d’ells presenten candidatures a les pròximes eleccions europees. De moment hi ha un germen de llista, no exempta de diferències entre els candidats. Entre els jupetins també hi ha opositors ferms a participar en les eleccions, perquè, diuen, no estan per a decantar-se en favor de cap opció política.

Els jupetins també tenen un balanç de víctimes. Onze persones han mort en activitats relacionades amb les protestes, sobretot atropellades. Un ferit en un ull i una persona que va perdre quatre dits d’una mà la setmana passada són alguns dels ferits més coneguts de la revolta.

De detinguts, n’hi ha hagut centenars, milers, al llarg dels tres mesos. Potser el cas més mediàtic ha sigut el de l’exboxejador Christophe Dettinger. Acaba de ser condemnat a 30 mesos de presó, que podria passar en semi-llibertat, per agredir, amb tècniques de l'ofici, és a dir, a punyades, els policies antiavalots el passat 5 de gener.

El Senat tramita actualment un projecte de llei, que ja es va aprovar la setmana passada a l’Assemblea Nacional, per a reformar la llei de seguretat, que vol endurir les penes per als participants en accions violentes.

També et pot interessar