El Japó crea un ‘ministeri de la soledat’ per a abordar el repunt dels suïcidis durant la pandèmia
20.919 persones és llevaren la vida voluntàriament al Japó el 2020, tres vegades més que les morts que ha causat el coronavirus.
El govern del Japó ha creat un ministeri de la soledat preocupat per l'aïllament social i les altes taxes de suïcidi, que enguany han tornat a créixer, amb 750 morts més, coincidint amb la pandèmia. Es tracta del primer augment des del 2009, just després de la crisi financera mundial.
Tetsushi Sakamoto ha sigut l'encarregat de liderar el departament que ha de gestionar un dels majors desafiaments socials que afronta el país. L'any passat més 20.919 persones és llevaren la vida voluntàriament al Japó, el triple de vides de les que s'ha cobrat el coronavirus a l'arxipèlag, on la Covi-19 ha matat poc més de 7.000 persones.
El primer ministre, Yoshihide Suga, ha instat Sakamoto a abordar específicament la situació de les dones, ja que segons els registres de les autoritats “se senten més aïllades i afronten taxes de suïcidi creixents”. Tot i que al Japó es lleven la vida més homes (13.943) que dones (6.976), la taxa de suïcidi femenina va repuntar un 14,5% el 2020.
El govern japonés segueix els passos de l'executiu britànic de Theresa May, que en el 2018 va activar un ministeri similar, després que un informe de l'Organització Mundial de la Salut constatara que el Regne Unit era el país europeu amb major nombre de persones que se sentien soles.
La soledat d'una part de la societat japonesa es reflecteix en una de les taxes de suïcidi més elevades del món, de 18,5 morts per cada 100.000 habitants, huit punts per damunt de la mitjana mundial que se situa en 10,6 defuncions.
Suïcidis i morts en soledat
L'aïllament sovint es pot exacerbar durant els desastres naturals i altres catàstrofes, com el Japó va comprovar després del de Hanshin del 1995 i del terratrémol i del tsunami de Fukushima del 2011. Després d'aquests episodis va transcendir que moltes persones majors, que havien perdut les cases, acabaren morint a soles en els habitatges temporals que s'havien habilitat, sense cap companyia. El fenomen, anomenat kodokushi en japonés, s'han convertit en un motiu de preocupació pública al país.
El govern tem ara el peatge emocional de l'aïllament social que ha imposat la pandèmia en el conjunt d'una societat que culturalment sol protegir les persones pròximes de les emocions negatives que experimenta l'individu. I particularment en el cas de les persones majors, moltes dels quals no estan acostumades a comunicar-se per mitjans telemàtics i s'han quedat més aïllades del món exterior.
