Jacinta Ardern dimiteix com a primera ministra de Nova Zelanda: "No em queden forces"
La carismàtica política tanca cinc anys plens de reptes: un atac terrorista, la gestió de la covid i una erupció volcànica
"Els polítics són humans". Potser l’autora d’aquesta frase és una de les que millor ho ha demostrat en aquests anys de crisis inèdites en què la víscera, l’escenificació i l’extremisme ha infectat la política internacional com un virus. Jacinta Ardern, qui ha destacat més aïna per una gestió empàtica i reflexiva, ha dit que "no li queden forces" i ha anunciat la seua dimissió com a primera ministra de Nova Zelanda.
“No ho deixe perquè siga dur, ho deixe perquè aquest treball comporta una gran responsabilitat i no tinc suficient energia per a fer-li justícia", ha explicat emocionada, i tractant de contindre les llàgrimes, Adern en una roda de premsa. "Liderar un país és el privilegi més gran que ningú pot tindre, però també un dels treballs més exigents. No pots ni deus fer-ho llevat que tingues el depòsit ple i alguna cosa més en la reserva per a afrontar els reptes inesperats", ha agregat.
El president d’Espanya, Pedro Sánchez ha reconegut la política per "liderar un país de manera decidida, constant i empàtica durant aquests anys, i des dels valors i la democràcia". Sánchez també ha destacat l’exemple que ha suposat el seu "coratge" i la seua "lluita per una societat més justa".
Ha sigut la persona més jove a dirigir el país en més d’un segle, i ara la laborista, de 42 anys, tanca una etapa de cinc anys de mandat marcats per alguns dels reptes més complicats de la història recent. La seua figura política ha despertat admiració internacionalment, entre altres qüestions, per la implicació amb les víctimes del tiroteig massiu que va protagonitzar un supremacista blanc en Christchurch i la ràpida implementació d’una llei contra les armes, el seu aplom en resposta a la fatal erupció del volcà Whakaari, i fonamentalment, l’exitosa gestió de la crisi del coronavirus.
Per la seua joventut i gènere, la seua trajectòria política també passarà a la història per haver ajudat a trencar algun sostre de vidre. Amb 28 anys va ser la parlamentària més jove del país i ha sigut la segona líder nacional a donar a llum durant el seu mandat després de la pakistanesa Benazir Bhutto. El fet que fa pocs mesos va haver de donar explicacions per reunir-se amb la seua homòloga finlandesa, Sanna Marin, demostra que a més d’una complexa gestió, Ardern ha hagut de lidiar amb una societat encara poc acostumada que les dones exercisquen els càrrecs de més responsabilitat del món.
