Israel mata quatre palestins en un zona humanitària de Gaza i suma sis morts més en l'ofensiva a Cisjordània

Netanyahu adverteix que les tropes no abandonaran la divisòria de Gaza amb Egipte, una decisió que complica encara més les possibilitats de treva amb Hamàs

Palestins preguen pels quatre morts en el nou bombareig sobre una zona humanitària de Gaza
Palestins preguen pels quatre morts en el nou bombareig sobre una zona humanitària de Gaza / Ramadan Abed (Reuters)

L'Exèrcit israelià ha matat quatre palestins en un bombardeig la nit de dimecres sobre les tendes de campanya per a refugiats adjacents a l'Hospital dels Màrtirs d'Al-Aqsa, al terme de Deir al-Balah, un espai que les mateixes forces armades han designat com a "zona humanitària" a la Franja de Gaza. L'estament militar assegura haver dut a terme un atac selectiu dirigit a "eliminar una amenaça immediata" en l'àrea, on ara assegura que l'emprava Hamàs i la Jihad Islàmica com a centre d'operacions.

La consideració de zona humanitària no és sinònim de zona segura a Gaza, com han comprovat en reiterades ocasions els palestins. La més evident, quan un bombardeig israelià va matar un centenar de persones en un camp de refugiats d'Al-Mawasi, prèviament designat per l'exèrcit com a "zona humanitària", perseguint l'objectiu d'eliminar Mohammed Deif, cap del braç armat de Hamàs.

Sis morts més en l'ofensiva sobre Cisjordània

D'altra banda, un dron israelià ha matat cinc palestins més a la Cisjordània ocupada, on les tropes de Tel-Aviv van iniciar una ofensiva fa una setmana que ja ha matat 39 palestins. El dron ha actuat al camp de refugiat d'Al-Faraa, a la localitat de Tubas, on les forces armades israelianes van matar a tirs una sexta persona, un menor de setze anys. Entre les morts causades pel dron hi ha Mohammed Zakaria, un líder de la brigada de Jenín, fill de Zakaria Zubeidi, un històric líder del moviment de resistència palestí durant la Segona Intifada (2000-2005).

La resposta armada israeliana contra l'atac de Hamàs del set d'octubre (1.200 morts, 240 segrestos) ja ha matat més de 40.000 palestins a la Franja de Gaza, la majoria dones i menors d'edat. En paral·lel, l'exèrcit israelià ha intensificat les incursions a Cisjordània, on en este període de temps han mort al voltant de 700 palestins (150 d'ells menors) en incidents violents amb les tropes d'Israel i una desena d'ells a mans de colons.

Israel no abandonarà el corredor Filadèlfia

Les possibilitats de pau en la regió tornen a allunyar-se mentre es difuminen les opcions de treva. El primer ministre d'Israel ha refermat la voluntat de no cedir el control militar de l'anomenat corredor de Filadèlfia, la divisòria que separa el sud de Gaza d'Egipte, una de les condicions nuclears de Hamàs per a signar un possible acord per a l'alliberament d'ostatges.

Des de la lògica de Netanyahu, el control militar del corredor és l'única manera d'exercir pressió sobre Hamàs, evitar que es rearme i aconseguir que accepte un acord favorable per a Israel; que encara té 97 ostatges a la Franja després de quasi onze mesos de combats.

"La insistència de Netanyahu a alliberar els presoners sota pressió militar, en lloc de tancar un acord, farà que tornen amb les seues famílies en taüts", ha advertit el portaveu de Hamàs Abu Obeida, en un missatge a través del seu canal en Telegram.

També et pot interessar

stats