Israel avisa els EUA que encara queden mesos de guerra a Gaza

La incursió d'Israel sobre la Franja de Gaza no s'acabarà fins que Hamàs siga eliminat del tot, sosté el primer ministre Benjamin Netanyahu. I això suposarà mantindre la guerra i els bombardejos alguns mesos més. El termini li l'ha concretat el ministre de Defensa Yoav Gallant al portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby, durant la visita d'aquest a Tel-Aviv. El viatge de Sullivan té lloc la mateixa setmana que s'han conegut les diferències entre Netanyahu i el president nord-americà Joe Biden sobre la gestió de la guerra enmig d'una pressió internacional creixent per les xifres de morts entre la població civil palestina i la crisi humanitària. El president dels Estats Units, ha insistit a Tel-Aviv que tinga "més cura", dies després de retraure a Netanyahu que estava perdent suport de la comunitat internacional i suggerir-li un canvi de govern, per ser massa ultra. "Vull que se centren en com salvar vides civils. No que deixen de perseguir Hamàs, sinó que tinguen més cura", ha manifestat el president dels Estats Units.

No obstant el toc d'atenció, Washington manté un suport ferm a la causa de Tel-Aviv, que s'ha concretat en l'aprovació d'un nou paquet armamentístic i el vot en contra a la petició d'alto el foc en l'assemblea de l'ONU, posterior al veto d'aquest en el Consell de Seguretat. Tanmateix, els Estats Units i Israel discrepen obertament sobre l'endemà sense Hamàs. L'administració de Biden vol entregar el control de la Franja de Gaza a l'Autoritat Nacional Palestina de Mahmud Abbas, si bé considera que aquesta necessita ser "remodelada i revitalitzada". Una proposta de moment inacceptable per a Israel.

Israel rescata els cadàvers d'un ostatge i dos militars

La Casa Blanca ha posat preu al cap de Yahya Sinwar, el suposat líder de Hamàs a la Franja, oferint una recompensa de 400.000 dòlars per a qui done informació sobre el seu parador. Washington dona per fet que "té els dies comptats". En paral·lel, Netanyahu ha demanat la Creu Roja més pressió sobre Hamàs perquè l'organització humanitària puga accedir als ostatges que encara reté el grup islamista. En les últimes hores les tropes israelianes han rescatat el cadàver d'un dels captius en la incursió islamista del 7 d'octubre i els cossos de dos soldats morts durant l'ofensiva sobre Gaza. Queden 134 els ostatges civils en poder dels islamistes. 18 d'ells es donen per morts. Fins ara s'han alliberat amb vida 111 de les persones segrestades.

Almenys 63 morts més en els bombardejos de divendres

La incertesa que pesa sobre els ostatges es projecta també sobre el futur de la població civil de la Franja de Gaza, on continuen els bombardejos israelians, de nord a sud on ara es concentra la major part dels habitants de l'enclavament. Els d'aquest ja han matat a 63 persones, segons l'agència de notícies palestina Wafah, que cita fonts del departament de salut de la Franja, que controla Hamàs. Els atacs haurien causat morts i ferits al camp de refugiats de Jabalia, la ciutat de Beit Lahia, al nord de l'enclavament, i haurien danyat una escola de les Nacions Unides. També s'ha informat del bombardeig d'una zona residencial de Rafah, prop de l'Hospital Kuwaitià, on es concentra la major part dels 1,8 milions de gazians desplaçats, vora el 80% de la població. Israel ha admés atacs a presumptes posicions de Hamàs la frontera entre la Franja palestina de Gaza i Egipte, segons han explicat, per a impedir el contraban d'armes.

L'ONU: "La Franja ha deixat de ser un lloc habitable"

L'ONU ha declarat que l'enclavament ja no és un lloc habitable i que el nivell de dolor i de misèria és tan elevat que la població ja no pot esperar la distribució limitada d'aliments i que intenten aconseguir alguna cosa per menjar directament dels pocs camions que hi arriben. Nacions Unides ha desmentit les acusacions d'Israel que Hamàs estiga furtant o desviant l'ajuda humanitària. El cooperant de Metges Sense Fronteres, Ricardo Martínez, ha declarat a À Punt només tornar de la Franja que "ajuda humanitària" és un terme massa generós per a la mínima assistència que s'està donant a la població, pel bloqueig israelià, en un escenari que ha descrit com “l’apocalipsi”. També a À Punt, el relator de l'ONU Pedro Arrojo va advertir que la crisi humanitària i en particular el consum d'aigua contaminada (el subministrament no funciona en la major part de la Franja) causaria més morts entre la població civil que els més de 18.000 que ja han causat els bombardejos. El 70%, dones i menors d'edat.

Pressions perquè l'ONU declare la situació de genocidi

Relators de l'ONU com Arrojo o la italiana Francesca Albanese fa setmanes que alerten del risc d'una situació de genocidi a Gaza. A l'advertència s'han sumat ara un grup de funcionaris de l'ONU que han enviat una carta a la relatora per a la prevenció del genocidi, Alice Wairimu Nderitu, demanant-li que aplique aquesta definició a les accions de l'exèrcit israelià a Gaza, igual que ha fet recentment amb la violència exercida a Darfur o l'Alt Karabakh. Els signants lamenten que Nderitu no s'haja expressat amb la mateixa claredat per a condemnar "el càstig col·lectiu als palestins" com en els altres conflictes.

Els líders de la Unió Europea discuteixen aquest divendres sobre la guerra a Gaza en el segon dia de cim, amb la voluntat d'Espanya, Bèlgica, Irlanda i Malta de demanar un alto el foc humanitari, una proposta que, de moment, no compta amb la unanimitat necessària.