Isabel II, una icona pop que va inspirar cançons punk, il·lustracions i sèries de televisió
La imatge de la reina Isabel II, que ha mort aquest dijous als 96 anys, és una de les més icòniques del món
Des de pel·lícules a cançons punk, passant per sèries de televisió, quadres o el màrqueting més variat. La imatge de la reina Isabel II, que ha mort aquest dijous als 96 anys, és una de les més icòniques del món, en una indústria que mou milers de milions de lliures al Regne Unit i l'exterior.
El seu pentinat, les joies o les bosses de mà quedaran per sempre en la retina dels britànics, no només en els retrats i fotografies oficials, en segells i divises, sinó també en les expressions artístiques d'aquells que la van veure amb altres ulls.
Com Andy Warhol, qui la va immortalitzar en les seues clàssiques làmines policromàtiques. O Lucien Freud, a qui la mateixa monarca va donar total llibertat per a crear un oli diminut i molt personal amb motiu dels seus seixanta anys en el tron britànic.
Setanta anys en el tron han permés que Isabel II fera coincidir el seu regnat amb l'auge de la cultura pop. La mateixa matriarca dels Windsor va capturar capítols dels seus primers passos com a princesa i després com a reina amb una càmera de cinema en mà, deixant clara la seua passió per l'art, en qualsevol de les seues formes.
Es va prestar a posar per als pintors o fotògrafs més famosos del moment. Annie Leibovitz es va convertir en la primera fotògrafa nord-americana a retratar de manera oficial a la monarca en instantànies preses al palau de Buckhingham en 2007. La sèrie de Leibovitz també mostrava a la sobirana en posició règia, amb vestits en tons daurats i ivori, a les sales d'estat del palau.
El punk i l’històric “God Save the Queen”
No obstant això, per a transgredir ja estaven uns altres. Amb el naixement del punk, l'artista Jamie Reid la va representar amb un imperdible en la boca, una imatge que es va fer famosa en una samarreta de la dissenyadora de moda britànica Vivienne Westwood.
Tan impactants van resultar aqueixes imatges que els Sex Pistols li van demanar a Reid que dissenyara en 1977 la portada de l'històric senzill God Save the Queen, un treball que va arribar a exposar-se en l'exhibició oficial del jubileu de diamant.
Per a aquella ocasió, també el misteriós grafiter Banksy va crear un mural en el qual Isabel II es transformava en la icona pop Ziggy Stardust de David Bowie, amb el raig blau i roig sobre el seu rostre.
Els Jocs Olímpics celebrats a Londres en 2012 també van servir perquè la reina protagonitzara un curtmetratge dirigit per Danny Boyle per a la cerimònia d'obertura, en la qual va compartir pantalla amb el mateix James Bond, encarnat per Daniel Craig.
Més recentment, la sobirana va tornar a posar-se davant de les càmeres el juny passat per a interpretar-se de nou a si mateixa, en un graciós vídeo en el qual pren el te amb l'os Paddington en una sala del palau de Buckingham per a inaugurar el concert del seu jubileu de platí.
La televisió, mitjà per a acostar la casa britànica al gran públic
Altres representacions cinematogràfiques o televisives han servit per a acostar al gran públic aspectes més seriosos d'Isabel II, més relacionats amb la seua responsabilitat en el càrrec. L'onada d'indignació popular contra la família reial que va seguir a la mort de Diana de Gal·les en 1997 es va veure en part aplacada amb campanyes dirigides a presentar els Windsor sota un prisma de modernitat.
Així el llargmetratge The Queen, dirigit en 2006 per Stephen Frears i protagonitzat per Helen Mirren en el paper de la sobirana, aborda aquells dies d'emocions descontrolades per la mort de Lady Di, en els quals Isabel II és capaç d'aparcar la fredor institucional per a unir-se al duel dels seus súbdits.
La plataforma de reproducció en línia Netflix té entre les seues joies de la corona la sèrie The Crown, una producció molt cuidada que repassa amb excel·lents guions la història dels Windsor des de principis del segle XX fins a l'actualitat, amb la reina com a centre del relat.
