Guerres i desastres naturals deixen un nou rècord de desplaçats interns al món el 2023, quasi 76 milions
El Sudan és el país líder en població desplaçada, més de nou milions en un any, i més de tres quartes parts de la Franja de Gaza ha hagut de deixar arrere sa casa per l'ofensiva d'Israel iniciada a l'octubre
Llargs conflictes entre regions i altres de nous com els que han esclatat el 2023 al Sudan i a Gaza, units a catàstrofes naturals, han obligat desenes de milions de persones a deixar arrere sa casa el 2023. D'esta manera, l'últim any bat novament el rècord de desplaçats interns en tot el món, fins a situar-se en 75,9 milions, segons un informe publicat este dimarts que elaboren les ONG Observatori de Desplaçament Intern (IDMC) i el Consell Noruec de Refugiats (NRC).
El document, que té caràcter anual, reflecteix un augment interanual del 6,7% de població desplaçada dins d'un mateix país a escala global fins a anotar la xifra més alta des que va començar a elaborar-se l'any 2008. D'acord amb Acnur, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, les persones desplaçades internes no han creuat les fronteres dels països on viuen. Tot i que poden haver fugit per raons semblants a les de les refugiades, no se les pot considerar com a tal perquè continuen dins del país mateix i, per tant, sota la protecció del govern nacional. Això, a pesar dels casos en què és el mateix poder estatal el que esdevé una de les causes que els fan voler escapar. Acnur considera este col·lectiu entre els més vulnerables del món.
El Sudan, líder en població desplaçada
Els desplaçats interns per conflictes en tot el planeta se situaven en 68,3 milions a les acaballes del 2023, un 9% més que el 2022. El Sudan, al nord-est d'Àfrica, és el país que més població té en esta situació: 9,1 milions en total, la xifra més elevada per a un únic país des que l'IDMC i l'NRC començaren a recopilar les dades. L'informe atribueix a l'esclat de la guerra civil iniciada a l'abril de l'any passat esta escalada migratòria dins del país.
A continuació se situen Síria (7,2 milions), la República Democràtica del Congo (6,7 milions), Colòmbia (5,1 milions) i el Iemen (4,5 milions), tots, víctimes de guerres internes que s'arrosseguen ja des de fa anys. A Palestina, l'ofensiva bèl·lica iniciada el 7 d'octubre després dels atemptats de Hamàs havia deixat a la fi del 2023 un total d'1,7 milions de desplaçats interns. Són més de tres quartes parts de la població total de la Franja de Gaza, recorden l'IDMC i l'NRC.
Quant als desplaçats interns de forma prolongada per desastres naturals (7,7 milions), a la fi del 2023 se'n comptabilitzaren 1,5 milions a l'Afganistan, 1,2 milions al Pakistan, 881.000 a Etiòpia, 882.000 a Turquia i 639.000 a la Xina.
Quasi 47 milions de desplaçaments forçats
D'altra banda, en l'exercici passat van produir-se 46,9 milions de desplaçaments, dels quals 20,5 milions es van deure a conflictes i 26,4 milions a catàstrofes mediambientals. L'estadística precisa que estos indicadors difereixen dels de persones desplaçades, ja que un mateix subjecte pot haver abandonat sa casa diverses vegades o haver-hi tornat ja.
En 2023 alguns d'estos grans fluxos de població en moviment es van localitzar al Sudan —més de sis milions de desplaçaments per la guerra—, la República Democràtica del Congo —3,7 milions— o Palestina —3,4 milions concentrats en els tres últims mesos de l'any—. Estos tres països per si sols concentren dos terceres parts dels moviments nous en tot l'any. Els pitjors èxodes d'aquell exercici a causa de desastres naturals ocorregueren a Turquia i Síria pel terratrémol de febrer —4 milions i 700.000 desplaçaments, respectivament—, i a la Xina per les inundacions estivals —més de 4,7 milions de moviments.
L'IDMC i l'NRC destaquen en l'estudi que el nombre de desplaçats interns en el món ha augmentat més d'un 50% en els últims cinc anys, fins a arribar a "nivells alarmants de persones obligades a fugir de la seua llar a causa de conflictes i violència", en paraules de la directora de la primera d'estes ONG, Alexandra Bilak. El nou rècord anual de desplaçats assolit enguany "indica que s'ha fallat en la prevenció de conflictes i en les labors de pacificació", agrega Jan Egeland, secretari general de l'NRC i antic coordinador humanitari de les Nacions Unides.
