L'aprovació de la reforma de les pensions provoca dues mocions de censura contra el govern de Macron
El descontentament amb la decisió del president francés aviva les protestes en ciutats com París o Toló, i els incidents en tot el país
El govern del president francés, Emmanuel Macron, s'enfrontarà a dues mocions de censura presentades aquest divendres en l'Assemblea Nacional com a resposta a l'aprovació de la reforma de les pensions per decret, saltant-se el vot dels diputats. La primera moció l’han signat 91 diputats de diversos partits i està encapçalada pel xicotet grup centrista Llibertats Independents, Ultramar i Territoris. No ha rebut el suport escrit, no obstant això, de cap diputat del partit conservador LR, els suports del qual serien necessaris en el moment de la votació perquè la moció tinga èxit.
La segona moció de censura l'ha formalitzada la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen, i ha rebut el suport dels altres 87 diputats del seu partit, l'Agrupació Nacional. Le Pen ha fet saber que votarà no sols la seua proposta, sinó també qualsevol altra, encara que siga de l'esquerra.
El reglament de l'Assemblea Nacional estableix que cal esperar almenys 48 hores entre la presentació d'una moció de censura i el seu debat i votació. Quan arribe el moment, faria falta una majoria absoluta per a derrocar el govern, la qual cosa suposaria reunir un total de 289 vots.
Manifestacions i altercats en les principals ciutats
El president Macron no ha parlat en públic des de l'activació aquest dijous a la vesprada per part de la primera ministra, Élisabeth Borne, de l'article 49.3 de la Constitució, que li va permetre adoptar el projecte de llei de la reforma de les pensions sense sotmetre'l al vot de l'Assemblea Nacional, on temia no comptar amb la majoria suficient.
La decisió ha avivat les protestes, que s’han succeït de manera espontània al llarg de la vesprada en ciutats com París o Toló. Els manifestants s’han reunit a la plaça de la Concòrdia de la capital, prop de l'edifici del Parlament de l'Assemblea Nacional.
Huit de cada deu persones estan descontentes amb la decisió del govern de saltar-se una votació al parlament i el 65% vol que les vagues i les protestes continuen, segons una enquesta interactiva per a la ràdio RTL.
Una àmplia aliança dels principals sindicats de França ha assegurat que continuaran amb la seua mobilització per intentar forçar un canvi. Dijous que ve està prevista una nova jornada d'acció industrial a escala nacional, mentre que els sindicats de mestres han convocat una vaga la setmana que ve, que podria interrompre les emblemàtiques proves de batxillerat.
Si fins ara la major part de les protestes havien estat pacífiques, els disturbis durant la nit recorden les protestes que van esclatar a final del 2018 pels alts preus dels combustibles. Aquest divendres hi ha hagut nombrosos incidents per tot el país: bloquejos en algunes vies d'accés a París i en almenys mitja dotzena de ciutats franceses s'han convocat noves manifestacions a fi de continuar amb les protestes.
Mentrestant, el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha informat que unes 310 persones han estat arrestades per la policia i s’ha compromés a reprimir els avalotadors. “L'oposició és legítima, les protestes són legítimes, però provocar caos no ho és”, ha dit. A més, ha anunciat la mobilització forçosa dels treballadors de la neteja de París per a posar fi a la vaga de recollida de fems que afecta la meitat dels districtes de la capital, encara que farà falta temps per a retirar les 10.000 tones de residus acumulats als carrers.
