Gaza s'enfronta a una segona jornada sense aliments mentre continuen els atacs d'Israel
Els Estats Units veten per sisena vegada una resolució a l'ONU per a propiciar l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja i la fundació que distribueix queviures tampoc operarà este dijous
La població de Gaza fa front este dijous a una segona jornada sense accés a aliments per a emportar-se a la boca. La Fundació Humanitària per a Gaza (GHF), empresa privada secundada per Israel i els Estats Units per a repartir menjar en l'enclavament palestí, tampoc obrirà els centres de distribució hui i encadena dos dies sense activitat després de mantindre'ls tancats també dimecres. Segons ha anunciat l'entitat en un comunicat, les causes de la parada d'activitat són "els treballs de manteniment i reparacions en curs", sense més detalls.
L'entitat, que opera fora dels canals de les Nacions Unides, no ha concretat quan tornarà a distribuir l'ajuda humanitària a la Franja i ha explicat que "compartirà informació sobre els horaris d'obertura quan els treballs es completen". "Treballem perquè la distribució de les caixes de menjar siga la més segura possible malgrat les condicions", ha agregat. L'actuació de la GHF ha derivat en situacions de caos i de pànic en els últims dies, i en els casos més greus s'ha saldat amb la mort de més d'un centenar de civils palestins, per trets dels soldats israelians, quan anaven a buscar queviures. La presidenta mundial de Creu Roja ha qualificat la situació que viuen els palestins com l’infern a la Terra.
Paral·lelament, en el pla diplomàtic, els Estats Units han vetat en solitari una resolució per a propiciar l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, text que havien presentat deu membres no permanents del Consell de Seguretat de l'ONU. És la sisena ocasió en la qual el país nord-americà bloqueja una resolució crítica amb Israel des de l'esclat de la guerra a Gaza el passat 7 d'octubre del 2023.
Els altres catorze membres del Consell de Seguretat, incloent-hi països més pròxims a Israel com ara França i el Regne Unit, han votat a favor d'una resolució que només contenia tres demandes: alto el foc, alliberament dels ostatges presoners de Hamàs i entrada d'ajuda a gran escala a la Franja de Gaza, que pateix una crisi humanitària sense precedents.
Feia dos setmanes que el text es negociava per a arribar a un consens "raonable", en paraules del representant d'Eslovènia, Samuel Zbogar. Però la posició dels Estats Units ha sigut inflexible: "No donarem suport a cap mesura que no condemne Hamàs i que no els demane que abandonen Gaza", ha dit a l'ONU l'ambaixadora estatunidenca, Dorothy Shea, per a justificar el veto.
Mentrestant, continuen els atacs de l'exèrcit dirigit per Benjamin Netanyahu contra la població civil palestina. El més mortífer s'ha produït en una escola on es refugiaven famílies desplaçades a Khan Yunis. Les autoritats sanitàries han emés un balanç provisional de díhuit morts, la majoria dones i xiquets.
Israel recupera dos ostatges
Segons l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, l'exèrcit israelià ha recuperat els cadàvers de dos ostatges a la Franja de Gaza en una operació llançada anit junt amb el Shin Bet, el servei d'intel·ligència interior. Es tracta d'un matrimoni que va aparéixer a la regió de Khan Yunis. "Els cossos de dos dels nostres segrestats, retinguts per l'organització terrorista Hamàs, s'han retornat a Israel: Judy Weinstein-Hagi i Gadi Hagi, del quibuts Nir Oz. Que la seua memòria siga beneïda", arreplega el comunicat del gabinet.
Després de trobar-los, l'institut de medicina legal d'Israel ha completat el procés d'identificació dels dos cossos i han avisat la família, ha afegit la nota. Gadi, de 72 anys, i Judi, de 70 anys, tenien nacionalitat estatunidenca —encara que ella també canadenca— i residien al quibuts Nir Oz, on milicians de Hamàs els van assassinar durant els atacs del 7 d'octubre del 2023.
