Espectaculars imatges de balenes geperudes formant espirals a l’aigua mentre s’alimenten

El seguiment amb drons de balenes geperudes a l’oceà Antàrtic ha permés contemplar per primera volta un majestuós espectacle: la presència de les conegudes espirals de Fibonacci, que es formen quan les balenes s’alimenten. Aquest tipus d'espiral és una successió infinita de nombres naturals en què cadascun és la suma dels dos anteriors. Si comencem amb l’1, la successió seria 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, etc. El nom ve del matemàtic italià del segle XIII, Leonardo de Pisa, també conegut com Fibonacci, i té nombroses aplicacions en ciències de la computació, matemàtica, tendències borsàries i teoria de jocs.

Aquesta forma també la trobem en configuracions biològiques com, per exemple, en les branques dels arbres, en la disposició de les fulles en la tija, en la flor de la carxofa, en els gira-sols, en les inflorescències del bròquil romanesco i en la formació de les pinyes de les coníferes. I encara més: rau en la reproducció de diverses espècies, l'estructura espiral de la closca d'alguns mol·luscos, la dinàmica dels huracans, l’organització de les galàxies i les proporcions del cos humà. A més, també està present en l'ADN que codifica el creixement de les formes orgàniques complexes.