Els Estats Units sancionen la relatora de l'ONU per a Palestina per la "campanya" contra Israel

La segona jornada de Benjamin Netanyahu a Washington conclou sense avanços sobre l'alto el foc entre Israel i Hamàs, que accepta alliberar deu ostatges

La relatora de l'ONU per a Palestina, Francesca Albanese, en una imatge d'arxiu
La relatora de l'ONU per a Palestina, Francesca Albanese, en una imatge d'arxiu / Ritzau Scanpix/Ida Marie Odgaard (Reuters)

El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha imposat este dimecres sancions la relatora de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per a Palestina, Francesca Albanese, a la qual acusa d'"antisemitisme descarat" i de dur a terme una "campanya" contra Israel. "La campanya política i econòmica d'Albanese contra els Estats Units i Israel ja no es tolerarà. Sempre farem costat als nostres socis en el dret a la legítima defensa", ha declarat el cap de la diplomàcia nord-americana en el seu compte de la xarxa social X.

La italiana Francesca Albanese és la relatora especial de l'ONU sobre els drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967 i ha acusat durament Israel de cometre crims de guerra, incloent-hi un genocidi, en la Franja de Gaza. Les sancions que ara li imposa la Casa Blanca obeïxen a una ordre executiva signada al febrer pel president, Donald Trump, per a bloquejar actius i retirar el visat estatunidenc a qualsevol persona que col·labore en la investigació del Tribunal Penal Internacional (TPI) sobre Israel.

En un comunicat, Rubio ha acusat la diplomàtica d'haver "col·laborat directament" amb el TPI per a emetre les ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa Yoav Gallant per crims de guerra a Gaza. El secretari d'Estat considera que Albanese està "incapacitada" per a exercir com a relatora especial perquè "ha expressat un antisemitisme descarat, suport al terrorisme i un obert menyspreu pels Estats Units, Israel i Occident".

Ha assenyalat a més que "ha intensificat esta estratègia" en haver recomanat al TPI que investigue i processe empreses que s'haurien beneficiat de la guerra a Gaza. En un informe recent, Albanese va denunciar que grans companyies d'inversió com Blackrock o Vanguard han comés "violacions greus del dret internacional" per haver-se lucrat d'una "economia del genocidi".

Sense avanços en la treva

La segona jornada de Netanyahu als Estats Units ha conclòs sense cap avanç sobre un possible alto el foc entre Israel i la milícia islamista Hamàs. El primer ministre israelià ha advertit que ni ell ni Trump, que s'han reunit a porta tancada, estan disposats a acceptar "un acord a qualsevol preu". Mentrestant, els atacs israelians contra la població civil continuen i en les últimes hores la xifra de víctimes mortals s'ha incrementat en 74.

A Washington, el líder sionista s'ha reunit amb senadors demòcrates i republicans i ha indicat a la premsa que està coordinat amb Trump en la finalitat d'aconseguir que "Gaza deixe de suposar una amenaça" i tancar el retorn dels ostatges. "Per a aconseguir eixe objectiu comú tenim una estratègia conjunta i també tàctiques comunes. Això no implica pressió ni coerció, sinó plena coordinació. El president Trump vol un acord, però no a qualsevol preu. Jo vull un acord, però no a qualsevol preu", ha dit Netanyahu, que ha remarcat igualment que el seu país està decidit a complir tots els objectius.

En este sentit, ha subratllat que Israel té "requisits de seguretat" i ha insistit que cap dels dos busca l'eixida forçada dels palestins de la Franja de Gaza. "Si la gent vol eixir de Gaza hauria de tindre dret a fer-ho i no ser retinguda a punta de pistola per Hamàs. (...) S'anomena llibertat d'elecció. Res més que això, sense coerció ni eixida forçada", ha sostingut.

Està previst que la visita de Netanyahu concloga este dijous, encara que la premsa israeliana no descarta que l'allargue. L'agenda del dimecres va incloure també una reunió en el Pentàgon amb el secretari estatunidenc de Defensa, Pete Hegseth. En eixa cita ha agraït als Estats Units la batejada com a Operació Martell de Mitjanit, en la qual Washington va bombardejar a les acaballes de juny tres instal·lacions nuclears iranianes.

El primer ministre d'Israel va arribar dilluns als Estats Units per a explorar amb Trump un possible alto el foc de 60 dies a la Franja de Gaza que hauria de servir per a negociar el final definitiu del conflicte. Fins ara, les promeses del mandatari republicà al respecte han sigut vagues. "Estem parlant de Gaza en general. Crec que tenim una oportunitat esta setmana o la que ve, no és definitiu", ha subratllat.

Paral·lelament, Hamàs ha anunciat este dimecres que estan disposats a alliberar deu ostatges israelians com a mostra de "flexibilitat" i "voluntat" enmig d'estes negociacions per a la treva amb Israel en la Franja, un diàleg que mantenen de manera indirecta a Doha amb la mediació de Qatar des de fa quatre dies. El plantejament es fonamenta sobre una proposta de l'administració Trump, que contempla una treva de 60 dies en l'ofensiva israeliana durant la qual Hamàs ha d'alliberar deu ostatges vius i retornar díhuit morts que romanen a Gaza, a canvi de presoners palestins en presons israelianes. El grup palestí ha assegurat en un comunicat que els punts principals de l'acord continuen "sota negociació", com ara el lliurament d'ajuda humanitària i la presència de tropes israelianes en l'enclavament a la vora oriental del Mediterrani.

També et pot interessar

stats