Trenta anys del genocidi de bosnians musulmans a Srebrenica, la pitjor matança a Europa des de la Segona Guerra Mundial
L'11 de juliol del 1995 tropes serbobosnianes van perseguir i massacrar més de 8.300 bosniàmusulmans, davant de la impotència dels cascos blaus neerlandesos que havia desplegat l'ONU
Fa trenta anys, els musulmans que obrien els informatius de televisió fugint de les bombes o els tirs dels franctiradors no n'eren de rostre bru, com els palestins de la Franja de Gaza, sinó de pell blanca i trets occidentals. Eren de Bòsnia, una de les regions que la guerra a l'antiga Iugoslàvia va fer mundialment coneguda per motius dolents. Este 11 de juliol es complixen tres dècades de l'inici de la matança de Srebrenica, en què milícies unitats serbobosnianes (cristians ortodoxos) van assassinar més de 8.300 homes bosniàmusulmans. La massacre més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, que la Justícia Internacional qualificaria anys després de "genocidi".
Un dia com hui del 1995 forces serbobosnianes van irrompre a Srebrenica, un enclavament de la Bòsnia oriental que des del 1993 tenia estatus de "zona protegida de l'ONU" i on s'havien refugiat milers de civils bosniàmusulmans. En menys d'una setmana van assassinar més de 8.300 bosniàmusulmans —la majoria hòmens i jóvens, però també algunes dones i bebés— davant de la impotència dels 300 cascos blaus neerlandesos que havien de protegir la zona. No van oferir resistència davant de la irrupció de les forces sèrbies, que n'havien concentrat 15.000 soldats als voltants de l'enclavament. Acollia unes 40.000 persones, moltes d'elles desplaçades i refugiades.
Els cascos blaus havien sol·licitat suport aeri de l'OTAN, però els atacs dels avions aliats contra les posicions sèrbies van ser suspesos davant de l'amenaça dels serbobosnians d'executar els neerlandesos capturats.
La culminació d'una campanya de neteja ètnica
Es constatava, així, el crim més gran contra la població civil durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina (del 1992 al 1995) i també la matança més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, no va ser un cas aïllat. El genocidi de Srebrenica va ser la culminació d'una campanya més àmplia de neteja ètnica contra els bosnians (bosniàmusulmans) a Bòsnia.
El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el Tribunal Penal Internacional per a l'exIugoslàvia (TPIY) i el Tribunal de Bòsnia i Hercegovina van determinar entre el 2004 i el 2007 que els crims de Srebrenica tenien caràcter de "genocidi".
Un miler de cadàvers en parador desconegut
Juntament amb les execucions, les forces sèrbies van encetar una operació d'ocultació sistemàtica de les proves, de manera que els cossos sovint van ser destrossats i traslladats a fosses comunes secundàries i terciàries.
Este divendres, trenta anys després, se soterren al cementeri del Centre memorial Potocari les restes mortals de set víctimes; continua la cerca de les restes d'un miler de víctimes més.
Fins ara, 54 persones han sigut condemnades a penes de presó, incloses cinc cadenes perpètues, per delictes relacionats amb este genocidi. El llavors president serbobosnià Radovan Karadzic i el comandant de l'exèrcit serbobosnià Ratko Mladić van ser condemnats a cadena perpètua.
La petició d'autonomia, el detonant de la massacre
Segons el TPIY, el principal objectiu de les forces serbobosnianes durant la guerra va ser crear territoris serbis ètnicament homogenis a zones que reclamaven un ens administratiu autònom, que ha acabat sent l'actual República Srpska, un dels dos ens a Bòsnia. El tribunal va declarar a la veïna Sèrbia culpable de no previndre el genocidi i d'haver violat l'obligació de castigar els autors. El conflicte va ser tipificat com a "internacional" precisament per la participació directa de Belgrad i l'exèrcit serbiiugoslau. Dos importants exfuncionaris serbis van ser declarats culpables el 2021 per la participació directa en els crims a Bòsnia i Hercegovina.
L'acord de pau, en risc en una Bòsnia dividida
L'Assemblea General de l'ONU va designar en 2024 l'11 de juliol com el "Dia Internacional de Commemoració del Genocidi de Srebrenica". L'antic Alt Representant internacional per a Bòsnia Valentin Inzko va prohibir en 2021 la negació del genocidi mitjançant una esmena en el codi penal del país balcànic. Malgrat això, la negació del genocidi i la glorificació dels criminals de guerra persistixen per part de les autoritats de la República Srpska i Sèrbia.
Des de l'Acord de Pau de Dayton (EUA) en 1995 Bòsnia està dividida en dos entitats territorialment aproximadament iguals, la Federació (bosniàcroata) i la República Srpska (sèrbia). Les dos entitats estan connectades per un govern central feble i l'Alt Representant Internacional té amplis poders com a garant de l'acord de pau.
L'actual Alt Representant, Christian Schmidt, ha acusat les autoritats serbibosnianes —que no reconeixen esta figura— d'estar prenent passos secessionistes que posen en perill l'acord de pau del 1995.
