Entra en vigor per al consolat espanyol a Jerusalem la prohibició d'atendre palestins
El ministre d'Afers Estrangers israelià, Israel Katz, amenaça de tancar l’oficina consular si incompleix l’orde de no prestar servei als palestins de Cisjordània
L'orde del Ministeri d'Afers Estrangers israelià al consolat espanyol a Jerusalem de no prestar servei als palestins residents a la Cisjordània ocupada entra en vigor este dissabte, en una jornada en què només ha obert l’oficina durant dos hores per les eleccions europees.
Els carrers adjacents al consolat, al barri de Sheikh Jarrah de Jerusalem Est —territori palestí ocupat per Israel des de la guerra del 1967—, estaven pràcticament buits, mentre que els empleats han confirmat que només atendrien els votants registrats per als comicis europeus.
La tensió diplomàtica entre Espanya i Israel es va agreujar este divendres després que el ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, amenaçara de tancar el consolat espanyol a Jerusalem si incomplia la seua orde de no prestar servei als palestins de Cisjordània.
L'orde, en represàlia pel reconeixement espanyol de l'estat palestí, ha sigut criticada pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, que ha confirmat el lliurament d'"una primera nota verbal" al govern d'Israel per a rebutjar "completament qualsevol limitació" imposada al consolat.
A qui afecta la prohibició?
La mesura no afecta els ciutadans espanyols, ni els palestins que resideixen a Jerusalem Est, ja que tota la ciutat està sota administració israeliana des que el 1980 la Knesset, el parlament israelià, va aprovar-ne l'annexió unilateral.
Els ciutadans residents als territoris administrats per l'Autoritat Nacional Palestina a la Cisjordània ocupada, per contra, sí que es veuran privats d'accedir als serveis consulars, com ara la sol·licitud de visats.
L'any passat, l'oficina va emetre uns 7.000 visats a residents a Cisjordània, 1.200 a residents a la Franja de Gaza i al voltant de 2.500 a residents de Jerusalem, tant palestins com jueus.
L’estatus especial d’un consolat històric
El consolat espanyol a Jerusalem té un estatus especial en tractar-se d'una oficina històrica, establida el 1853 abans de la creació de l'estat d'Israel.
Les oficines consulars de França, Bèlgica, Itàlia, Grècia, Turquia, el Regne Unit i Suècia també tenen este estatus, apuntalat per la resolució 181 de l'ONU (el pla de partició de Palestina del 1947), que atorga un règim especial internacional a la ciutat de Jerusalem fins a la creació dels dos estats. Si bé el pla no es va implementar mai, la comunitat internacional no reconeix la sobirania israeliana sobre la ciutat, que reclama com la seua capital indivisible.
A més, les operacions consulars estan protegides pel Conveni de Viena sobre Relacions Consulars del 1963, que Israel va signar, encara que mai el va ratificar. L'ONU, de la qual forma part Israel, sí que és part del conveni.
De facto, l'oficina funciona com a ambaixada per als palestins de Cisjordània, i exerceix la representació diplomàtica d'Espanya davant de l'Autoritat Nacional Palestina.
