Els disturbis al Kazakhstan sumen 164 morts, segons les autoritats del país
S'ha detingut més de 4.400 persones i el president Tokayev ha declarat l'estat d'emergència a Almaty, la ciutat més poblada del país centreasiàtic
Les confrontacions entre manifestants i forces de seguretat al Kazakhstan, que començaren com a protestes contra la pujada de preus del gas liquat, deixen ja 164 persones mortes, segons ha confirmat aquest diumenge el Ministeri de Sanitat del país.
Els disturbis han anat guanyant en violència al llarg dels dies i s'han convertit en una mostra de rebuig a l'executiu kazakh. El president del Kazakhstan, Kassym-Jomart Tokayev, va donar aquest divendres l'orde expressa de "disparar a matar" sense avís previ contra els manifestants que oferien resistència a les autoritats.
103 de les defuncions s'han registrat a Almaty, la ciutat més poblada del país i epicentre dels disturbis antigovernamentals. Entre ells hi ha dos menors d'edat.
El govern kazakh, que ha atribuït part dels avalots a elements terroristes sota influència estrangera, ha informat de més de 4.400 detinguts en el marc de les marxes i els enfrontaments i ha declarat l'estat d'emergència a Almaty.
Segons fonts governamentals, la situació a la república centreasiàtica s'està estabilitzant. Tokayev va sol·licitar la nit de dimecres ajuda a l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), l'aliança militar que agrupa sis antigues repúbliques soviètiques, entre les quals hi ha Rússia, i ha llançat una porga en les files dels òrgans de seguretat entre acusacions d'alta traïció.
