Deu anys del Brexit: el divorci amb Europa que continua passant factura
La majoria de britànics considera que l'eixida de la UE ha sigut negativa per al país, mentre creix el debat sobre un nou acostament a Brussel·les
Este dimarts fa deu anys del referèndum que va obrir la porta a l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). El resultat va marcar l'inici d'un procés llarg i convuls que ha redefinit la política, l'economia i la societat britàniques. El Brexit es va presentar com una oportunitat per a recuperar sobirania, controlar les fronteres i impulsar el creixement econòmic. Però, una dècada després, bona part de la població britànica considera que aquelles expectatives no s'han complit.
Diverses enquestes indiquen que entre sis i set de cada deu ciutadans veuen negativament l'eixida de la UE i donarien suport a una relació més estreta amb Brussel·les. Tanmateix, no existix un consens clar sobre un eventual reingrés al bloc comunitari.
Els efectes econòmics continuen sent objecte de debat. Diversos experts, com l'economista Jonathan Portes, sostenen que el Brexit ha deixat una economia "més feble" i una població persistentment més empobrida, mentre que problemes estructurals com la situació de la sanitat o l'educació continuen sense resoldre's.
Tampoc s'han materialitzat plenament les promeses sobre el control migratori. El nou règim fronterer ha incrementat la burocràcia per al comerç i els desplaçaments, però no ha frenat l'arribada d'immigrants, ara principalment procedents de països extracomunitaris.
La inestabilitat política ha sigut una altra de les conseqüències del Brexit. Des del referèndum de 2016, sis primers ministres han abandonat el càrrec, l'últim el laborista Keir Starmer, que ha anunciat la dimissió esta mateixa setmana.
En l'aniversari de la consulta, els partits britànics han tornat a intercanviar retrets. L'actual govern laborista ha acusat el líder d'ultradretà Reform UK, Nigel Farage, d'anteposar l'euroescepticisme als interessos estratègics del país, mentre que el dirigent populista replica que els successius governs no han sabut aprofitar les oportunitats derivades del Brexit.
Farage, considerat l'artífex polític de la ruptura amb la UE, encapçala actualment les enquestes d'intenció de vot. El seu ascens s'explica, en part, pel desgast dels conservadors i dels laboristes, que han governat durant estos anys i han assumit el cost polític de la gestió del Brexit.
Al mateix temps, formacions proeuropees com els liberaldemòcrates i el Partit Nacional Escocés reclamen un acostament més gran a Brussel·les. El líder liberal demòcrata, Ed Davey, culpa els conservadors d'haver executat el que ha denominat un "experiment fallit". Les mirades estan posades ara en Andy Burnham, principal favorit per a succeir Starmer, que haurà de definir quina relació vol mantindre amb la UE.
