Desabastiment d'aliments i censura a les xarxes: així es viu el confinament a Xangai

Dos anys després del tancament de la ciutat de Wuhan per l'aparició del coronavirus, la Xina ha confinat la ciutat de Xangai per culpa d'un rebrot de covid. Malgrat que la resta del planeta ha anat disminuint les restriccions i assumint que s'ha de conviure amb la malaltia, el gegant asiàtic ha optat per una estratègia de "zero covid" que ha conduït a un tancament que dura ja quasi un mes i del qual no arriba pràcticament informació fora de les fronteres xineses.

À Punt NTC ha parlat amb dues dones que estan vivint aquest confinament, Shona i Laura. Laura ha refusat usar el seu nom real per a mantindre l'anonimat. Segons explica Shona, no es tracta d'un confinament estricte dels que no permet eixir a comprar o a passejar el gos, però, malgrat això, cada complex residencial té una persona responsable de la seguretat que és la que permet o no al veïnat eixir de casa i que els insta a romandre als seus habitatges "per si de cas". A més, tal com indica Laura, hi ha càmeres per tot arreu, fins i tot dins dels ascensors dels edificis, per tant, és molt difícil ignorar les restriccions sense que les autoritats s'assabenten: "Ací hi ha un sistema policial, no cal ni que et denuncie un veí", puntualitza.

Control i censura als mitjans i les xarxes

Ambdues coincideixen en el fet que, a més de l'estricta vigilància, hi ha una gran censura als mitjans de comunicació i les xarxes socials que afecta la població en general però també algunes figures reconegudes de la medicina al país. Una apreciació que corrobora el catedràtic emèrit de Comunicació i Periodisme de la Universitat de València, Josep Lluís Gómez Mompart. De fet, les autoritats xineses han silenciat el màxim epidemiòleg del país, Zhong Nanshan, després que fa uns pocs dies es mostrara partidari de posar fi a l'estratègia de "zero covid" que ha obligat a clausurar Xangai i defenguera el trànsit cap a un sistema de convivència amb el virus més semblant al dels països occidentals.

Segons Gómez Mompart, la Xina està molt més avançada en el control de la població que els països que funcionen amb un règim de capitalisme neoliberal, ja que tenen una tecnologia que permet controlar les cares de la gent, les seues actituds i comportaments, les seues connexions personals, on compren o quin és el seu estat de salut de forma molt més completa i minuciosa que els sistemes de vigilància a través del big data que s'empren a la resta del món, que perden potència en estar amagats darrere dels algoritmes.

Gràcies a aquest control exhaustiu de la població, la censura xinesa és "brutal", però no pot amb tot, i els internautes sempre troben alguna escletxa, indica el catedràtic en comunicació. Per això, en els últims dies s'han viralitzat algunes cançons fent burla del règim i també un vídeo amb converses de les persones que telefonen al servei d'informació de Xangai, segons conta Shona.

Centres de quarantena

A més de l'aïllament de la població a les seues cases, l'altra gran mesura per a controlar la propagació del virus que ha imposat el govern xinés són els centres de quarantena, on s'envia totes les persones contrauen la covid. Uns centres als quals han d'anar també les criatures menors d'edat, que gràcies a la pressió de la societat civil ara poden anar acompanyades d'una persona adulta de la seua família. Tant Shona com Laura coincideixen a dir que els fa molta por que elles o, sobretot, les seues criatures es contagien perquè no volen haver d'anar a un d'aquests centres. Segons expliquen, les condicions són molt roïnes perquè no hi ha dutxes ni higiene, no s'apaguen les llums en cap moment i el menjar que serveixen és de mala qualitat.

Desabastiment: pocs aliments i la majoria caducats

El desabastiment és un altre dels problemes que afronten les persones confinades a la megalòpolis xinesa. Les compres han de fer-se en grup, perquè si no demanen els productes en quantitats molt grans no els els porten, conta Shona. Això és molt problemàtic per a les persones majors, que no estan molt familiaritzades amb les xarxes socials i la comunicació telemàtica, i per a les persones que no saben parlar bé xinés i no l'entenen escrit, com és el cas de Laura, que encara fa molt poc que va arribar al país amb la seua xicalla. "He de dedicar unes sis hores de la meua jornada a intentar que no em passe per alt cap compra", assenyala.

A més, igual que ocorre amb els aliments que donen a les persones que estan als centres de quarantena, la major part els arriben en mal estat o caducats, denuncia Laura.