Compte enrere per a les eleccions al Parlament Europeu

Les vacunes contra la covid, les ajudes a Ucraïna i lleis com la regulació de la IA, entre els ítems que s'espera que mobilitzen la ciutadania a participar-hi

Queden cinc mesos per a les eleccions al Parlament Europeu / À Punt NTC

El Parlament Europeu es renovarà el pròxim 10 de juny després de 5 anys. Del 6 al 9 de juny, vora 400 milions de ciutadans de diferents països estan citats a les urnes per a triar els seus representants polítics. Dels 720 diputats europeus, a Espanya li'n corresponen 61, dos més que en els anteriors comicis.

Aquests comicis formen part de les eleccions que es convoquen en tots els països que integren la Unió Europea, i tenen una particularitat. A diferència de la resta de procediments electorals que hi ha a Espanya (generals, autonòmics i municipals), en les eleccions europees es vota amb una circumscripció única, mitjançant un sistema proporcional amb llistes tancades i sense barrera electoral (un percentatge mínim de vots necessari per a poder ser adjudicatari d'escons). Això vol dir que a la Comunitat Valenciana es votarà el mateix que en qualsevol altra comunitat de l'Estat. 

Quan falten cinc mesos perquè se celebren, hi ha algunes incògnites que planen sobre el futur més immediat de la Unió Europea. La primera incògnita, quin és el nivell de desafecció de la ciutadania o l'interés que desperten aquestes noves eleccions; també la pugna de lideratge amb els Estats Units o l'entrada de nous grups euroescèptics d'extrema dreta al Parlament, que podrien frenar algunes polítiques comunitàries.

Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, ha explicat a À Punt NTC que cal recordar a la ciutadania i als governs "com va ajudar la Unió a lluitar contra la covid, per exemple amb la campanya de vacunació". També "tot el suport que li donem a Ucraïna contra l'agressió russa". Duch també ha lloat "la primera llei al món que regularà la utilització de la intel·ligència artificial", o com obligaran les xarxes socials "a tenir en compte el control dels continguts".

"Tot això ho està fent la Unió Europea i, d'alguna manera, obri el camí a altres països, inclòs en aquest cas els Estats Units", assegura el portaveu espanyol. En suma, són qüestions que s'espera que mobilitzen la ciutadania a participar més activament i implicar-se en les eleccions.

A més, Duch ha advertit dels perills dels radicalismes dels euroescèptics, si bé ha remarcat el creixement democràtic de representants dels diversos partits polítics en l'hemicicle europeu. "A cada elecció, veiem que el nombre de diputats d'aquests partits va pujant, i tots els diputats que arriben al Parlament ho faran amb la legitimitat d'haver estat escollits per la ciutadania", ha explicat.

Davant l'escenari del procés electoral que s'aproxima, el Parlament Europeu ha d'encarar molts reptes encara per desenvolupar. L'Europarlament no és una cambra legislativa habitual perquè no té capacitat plena, ja que comparteix la iniciativa legislativa amb la Comissió Europea, que és el poder executiu comunitari. A més, tot allò que aprova passa també pel Consell Europeu, integrat pels caps d'Estat o de govern dels països membres, que té dret a veto en moltes qüestions. La ciutadania haurà de decidir quins seran els seus representants, que decidiran sobre nombroses directives de la Unió Europea que acaben afectant la seua vida.

També et pot interessar

stats