Comença sense acords l'elecció del president de la República a Itàlia
S'espera que la papereta blanca domine les tres primeres jornades i serà el dijous quan les formacions revelaran si hi ha algun nom que puga aglutinar consensos
Sergio Mattarella conclou el 3 de febrer el seu mandat de set anys com a president de la República i els parlamentaris italians comencen aquest dilluns a votar el seu successor en una batalla que pot tindre repercussions en el govern.
Després de la marxa arrere de Silvio Berlusconi, que s'havia autoproclamat com a candidat, un fet inèdit en l'elecció del cap d'Estat, les forces polítiques arriben sense acords, per la qual cosa s'espera que la papereta blanca domine almenys durant les tres primeres jornades.
Els 629 diputats, 321 senadors i 58 delegats regionals votaran quasi segurament aquest dilluns en blanc davant la falta d'indicacions per part dels seus partits i en les primeres quatre votacions, quan es necessiten les tres quartes parts del Parlament per a triar el cap d'Estat.
Durant el matí d'aquest dilluns continuaran les reunions a la recerca d'un nom que puga aglutinar consensos, però en silenci per a no "cremar" el possible candidat, i només el dijous, quan el quòrum es reduirà a la majoria absoluta, les formacions revelaran les seues cartes.
De moment el bloc progressista format pel Partit Demòcrata (PD), el transversal Moviment 5 Estreles (M5S) i Lliures i Iguals (LeU) es mou de manera conjunta i els seus respectius exponents, Enrico Letta, Giuseppe Conte i Roberto Speranza, es van reunir aquest diumenge de nou a Roma per a continuar buscant un candidat. En les pròximes hores tractaran d'impulsar una taula de negociació amb la resta de grups a la recerca d'un nom consensuat.
Andrea Riccardi, possible candidat dels progressistes
Una de les apostes dels progressistes, segons els mitjans, és el fundador de la comunitat catòlica de Sant Egidi, Andrea Riccardi, l'organització de la qual des de 1968 és un emblema d'integració, d'acolliment als refugiats i de la mediació en nombroses guerres.
Però així i tot no tindrien els vots necessaris i necessitarien convéncer Itàlia Viva, de Matteo Renzi, els parlamentaris dels quals s'han convertit en la frontissa en aquesta elecció tant per a la dreta com per a l'esquerra.
Per la seua banda, el bloc de la dreta reivindica el "dret" de tindre en compte primer les seues idees pel fet que controlen més escons en el Parlament, encara que Letta ja ha rebutjat donar suport a qualsevol candidat que provinga d'aquesta àrea.
Mario Draghi?
De moment, encara que l'actual primer ministre, Mario Draghi, sembla el millor candidat per a ocupar el Quirinal, seu de la Presidència, cap formació ha proposat oficialment el seu nom, ja que aquesta elecció suposaria una crisi de govern si no es troba una altra persona de consens i abocaria a unes eleccions anticipades.
Queda per veure si els dirigents situats més a la dreta, Giorgia Meloni i Matteo Salvini, obeeixen l'última voluntat de Berlusconi: mantindre l'economista Mario Draghi al capdavant del govern.
Les votacions se celebraran a Montecitorio, la seu de la Cambra dels Diputats, i a causa de la pandèmia s'ha modificat el protocol per a evitar focus de contagi. Només hi haurà una votació al dia. Els 1.008 electors entraran en grups de cinquanta i per orde alfabètic i s'han canviat les cabines de vot per a garantir-hi la ventilació.
