Científics russos implanten xips al cervell dels coloms per a convertir-los en espies
L'empresa emergent Neiry Group, vinculada a l’institut de la filla menor de Putin, desenvolupa coloms controlats amb estimulació neuronal convertits en biodrons
Científics russos, entre els quals figuren investigadors de l’Institut d’Intel·ligència Artificial dirigit per Katerina Tíkhonova, filla menor del president Vladímir Putin, treballen en un projecte pioner per a implantar xips cerebrals a coloms i convertir-los en biodrons teledirigits.
Esta tecnologia la desenvolupa l'empresa emergent Neiry Group, que afirma que les aus poden utilitzar-se per al monitoratge ambiental, inspecció d’instal·lacions o recerca i rescat, tot i que també podria tindre aplicacions militars.
Funcionament i control dels biodrons
Els biodrons es controlen mitjançant elèctrodes implantats al cervell, que envien estímuls elèctrics que influïxen en els instints del colom per a dirigir-li el vol. La informació s’envia des d’una motxilla que porten a l’esquena, equipada amb una bateria solar i una càmera al pit.
El sistema compta amb posicionament GPS per a controlar les rutes de vol, que actualment són de distàncies curtes, però els investigadors preveuen vols de desenes de quilòmetres.
L'empresa assegura que les operacions són segures i que els animals no patixen, però experts en bioètica i alguns científics posen en dubte l’eficàcia i la sostenibilitat del projecte, a més de qüestionar els criteris ètics d’utilitzar éssers vius com a “drons vius”.
Debat ètic i dubtes científics
El fundador de Neiry, Alexander Panov, defensa que esta limitació del lliure albir dels coloms és comparable a la interacció humana amb altres animals domèstics i que els seus equips d’ètica no tenen objeccions a este ús, segons ha informat este dimecres el portal Meduza.
Este projecte ha aconseguit captar importants inversions —segons Forbes, Neiry va ingressar 481 milions de rubles en el 2024— i compta amb la participació de científics de renom de l’Institut que dirigeix Tíkhonova.
No obstant això, la literatura acadèmica qualifica estos experiments d’“optimisme forçat” i les primeres proves visuals mostren vols amb ordres simples que no s’assemblen al comportament natural de les aus.
