Carme Colomina: "El 2024 serà un any d'urnes i d'armes"
La investigadora sénior del Centre d'Afers Internacionals de Barcelona (Cidob) ens conta quins són els desafiaments que afrontarà la ciutadania l'any que ve
El 2024 vindrà marcat per dos conceptes clau, les urnes i les armes. Serà un any en el qual més de la meitat de la població mundial, en concret el 51% en 70 països diferents, estarà convocada a les urnes. Les campanyes electorals i les votacions es desenvoluparan en un moment de conflictivitat màxima. "El 2024 serà un any d'urnes i d'armes, el nombre de conflictes al món és el més alt des de la Segona Guerra Mundial", explica en À Punt la investigadora principal del Centre d'Afers Internacionals de Barcelona (Cidob), Carme Colomina.
"Més eleccions no vol dir més democràcia"
Caldrà veure, segons l'experta en Unió Europea i desinformació, com s'entremesclen aquestes dues realitats, és a dir, com les guerres poden influir en els processos electorals i com els resultats de les eleccions, com les presidencials estatunidenques, poden impactar en l'evolució d'aquests processos. "La pregunta és: el 2024 es reforçarà el sistema democràtic o s'aprofundirà encara més en aquesta crisi de la democràcia que estem vivint? Més eleccions no vol dir més democràcia", matisa Colomina.
En aquest context, per a Colomina són determinants dues de les cites electorals previstes per al 2024. La primera, les presidencials als Estats Units que se celebraran el 5 de novembre. "Veurem ací els efectes de la politització de l'ajuda financera i militar a Ucraïna. També d'aquest resultat dependrà el suport tan explícit dels Estats Units a Israel. Una victòria republicana, i no diguem de Trump, influeix a més en les relacions amb Rússia, amb la Xina, però també amb Brussel·les", explica Colomina. La segona data clau és el 9 de juny, les eleccions al Parlament Europeu, que segons la investigadora del Cidob poden facilitar unes majories alternatives a les de les famílies europees tradicionals. "Allò que sí que confirmen totes les enquestes sobre intenció de vot de cara al 2024 és que l'extrema dreta puja. Seran dels que més escons guanyaran al Parlament Europeu i no és descartable que per primera vegada hi haja comissaris i comissaries de dreta radical a la Comissió Europea", apunta l'experta. I de les majories que isquen d'aquestes eleccions dependran els grans debats a escala europea, com ara les polítiques de canvi climàtic, igualtat, l'ampliació de la mateixa UE o el finançament econòmic.
"Allò que confirmen totes les enquestes sobre intenció de vot de cara a 2024, és que l'extrema dreta puja"
La intel·ligència artificial, a més, determinarà els 70 processos electorals previstos per al 2024. "Si les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units marcaren un punt d'inflexió en el qual s'ha anomenat la postveritat, aquesta desinformació cada vegada més sofisticada a través de la IA, que pot tindre un efecte contundent en els comicis o no. Hem tingut un tast a les eleccions argentines, on hem vist com s'han utilitzat vídeos amb intel·ligència artificial generativa per a alimentar percepcions d'un candidat o de l'altre. També hi ha governs que empren la IA per a generar confusió entre l'electorat, tenim exemples a l'Índia o al Pakistan i tots dos voten el 2024", explica Colomina.
Els conflictes arreu del món continuaran marcant el nostre 2024 i ací, per a la investigadora del Cidob és clau la impunitat. "En els últims anys s'ha anat degradant el respecte per la legislació internacional i la guerra a la Franja de Gaza és el colp definitiu", concreta. L'expulsió de la població armènia del Karabakh o la retirada de les missions internacionals del Sahel i el Sudan, serien altres exemples de l'omissió de les regles del dret internacional. "Tot això reflecteix una crisi de legitimitat de les Nacions Unides. El 2024 ens preguntarem on estan els límits a aquesta impunitat", prediu la investigadora.
"L'Autoritat Palestina està desacreditada i molt absent en un conflicte que els afecta directament"
En el cas d'Ucraïna, segons Colomina, hi ha té tres fronts oberts el 2024. El primer és el militar, com el país s'assegura que una possible retallada en les ajudes que reben dels EUA i de la UE no el debilita. El segon front és de política exterior, i ací és clau la capacitat que tindrà el govern de Zelenski per a fer les reformes que li exigeix la Unió Europea. Per últim, està el front intern: la fatiga de la guerra, que també passa factura dins del territori. "Aquestes últimes setmanes ja hem començat a veure dissidències internes que fins ara no havia tingut", recorda.
Respecte a la guerra a Gaza, també hi ha tres desafiaments. Per a Carme Colomina, el primer d'ells són els límits a aquesta "operació brutal que està portant a terme Benjamin Netanyahu" sobre la qual fins i tot els mateixos Estats Units li han demanat que faça una guerra molt més quirúrgica. El segon interrogant és la situació humanitària a Gaza, però també els lideratges interns, ja que des del 7 d'octubre del 2023 s'ha reforçat el suport a Hamàs entre la població palestina, inclús a Cisjordània. "De manera que la mateixa Autoritat Palestina està desacreditada i molt absent en un conflicte que els afecta directament." El tercer desafiament és la regionalització del conflicte, especialment amb l'entrada en escena de Hezbollah des del Líban.
