Brussel·les no veu motius perquè el govern espanyol rebutge l'opa del BBVA sobre el Sabadell
La Comissió Europea recorda que les autoritats de competència ja han donat el vistiplau i defensa esta mena de fusions bancàries per a consolidar el sector financer comunitari
La Comissió Europea (CE) no aprecia motius perquè el govern d'Espanya vete la fusió del BBVA i el Banc Sabadell després que el Ministeri d'Economia haja decidit elevar l'oferta pública d'adquisició (opa) a la Moncloa per raons d'“interés general”. Brussel·les considera que les "autoritats competents", ja han donat el vistiplau a l'operació i que ara l'executiu estatal ha de donar-li llum verda en eixes condicions.
“El Banc Central Europeu (BCE) l'ha aprovada. L'autoritat espanyola de Competència [la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, CNMC] l'ha aprovada, subjecta a una sèrie de mesures de mitigació per a garantir”, han indicat a EFE fonts comunitàries, en referència als compromisos que els consumidors de les zones més remotes d'Espanya no perden l'accés als caixers automàtics i als préstecs a les pimes.“Sobre esta base, no coneixem cap raó que poguera justificar el rebuig o el bloqueig de l'operació. L'expectativa seria, per tant, que el govern espanyol s'alineara amb les decisions de les autoritats competents”, han agregat.
Les fonts europees han recordat que la CE està estudiant la compatibilitat de les mesures del govern espanyol amb el dret de la UE i han assenyalat que “no dubtarà a fer ús dels seus poders com a guardiana dels tractats” comunitaris. “La Comissió espera que hi haja coherència entre el suport oficial dels estats membres per a continuar avançant en la unió bancària i la unió de l'estalvi i la inversió i les polítiques nacionals de consolidació bancària”, han conclòs.
Per la seua banda, el portaveu comunitari de Serveis Financers, Olof Gill, no ha volgut comentar el cas concret del BBVA i el Sabadell, però ha recordat que, en general, la consolidació del sector bancari mitjançant fusions nacionals i transfrontereres podria contribuir a millorar l'eficiència i la rendibilitat dels bancs, “beneficiant així els consumidors europeus i l'economia en conjunt”. “A la Unió Europea tenim un sector bancari fort i diversificat, però els nostres bancs no han crescut prou per a ser competitius en l'escena internacional”, ha apuntat.
Condicions per a restriccions
En eixe sentit, Gill ha explicat que les operacions de consolidació bancària s'avaluen des de dos angles: la perspectiva prudencial —pel BCE i/o el supervisor bancari nacional— i de la competència —per la Comissió Europea o les autoritats nacionals de competència, en funció dels imports en joc—. “Si es dona llum verda en els dos fronts, llavors —en el mercat únic i encara més en la unió bancària— no hi ha base per a detindre una operació d'acord amb una decisió discrecional del govern d'un estat membre”, ha recalcat.
El portaveu ha agregat que els països comunitaris només poden imposar restriccions a les llibertats fonamentals, inclosa la llibertat d'establiment i la lliure circulació de capitals, si són proporcionades i es basen en interessos públics legítims. El recurs a estes excepcions ha d'emmarcar-se, interpretar-se i aplicar-se estrictament, per a reflectir amenaces reals i prou greus a un interés fonamental de la societat, ha recordat. També ha precisat que no poden justificar-se per motius purament econòmics. “D'acord amb la unió de l'estalvi i la inversió, la CE utilitzarà totes les mesures disponibles per a promoure un ecosistema de finançament eficient, incloent-hi, quan siga necessari, mesures coercitives i eliminant barreres, incloses les d'àmbit nacional”, ha resumit.
El Ministeri espanyol d'Economia va decidir este dimarts elevar al Consell de Ministres la decisió final entorn de l'opa del BBVA sobre el Sabadell per raons "d'interés general", cosa que concedeix al govern espanyol un termini d'un mes per a imposar noves condicions a la transacció, que ja comptava amb l'autorització de la CNMC des d'abril.
Brussel·les havia sol·licitat més informació a Espanya sobre esta oferta, en el marc del procediment que aplica quan considera necessari mantindre un debat informal de manera més estructurada amb els estats membres sobre possibles qüestions relatives al compliment de la legislació de la UE. L'executiu comunitari va rebre la resposta d'Espanya el passat 21 d'octubre i des d'aleshores l'ha estat avaluant.
