Biden assegura que Israel perd suport per l'ofensiva de Gaza i aconsella canviar de govern

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat aquest dimarts que Israel perd suport pels bombardejos en la Franja de Gaza i ha dit que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, hauria de canviar el govern. "Comença a perdre suport", ha manifestat el líder demòcrata en un esdeveniment privat a Washington per a recaptar fons destinats a la campanya de reelecció en les presidencials del pròxim any.

Biden ha criticat que l'actual executiu és el "més conservador de la història d'Israel" i ha lamentat que "no vulga una solució de dos estats". Per això, el president nord-americà ha considerat que Netanyahu hauria de "canviar" l'executiu per a trobar una solució de llarg termini al conflicte, segons recull la CNN.

Els Estats Units van ser l'únic membre del Consell de Seguretat de Nacions Unides que va votar la setmana passada en contra d'una resolució que demanava un alto el foc en la guerra de Gaza, una mesura que no va tirar avant a causa del poder de veto que té Washington en l'organisme.

L'administració de Biden ha mostrat des del principi el suport indestructible a Israel per a eliminar Hamàs i s'ha oposat a un alto el foc perquè considera que el grup islamista palestí el faria servir per a rearmar-se i atacar de nou a l'estat jueu. Però a mesura que han augmentat les víctimes civils pels bombardejos a Gaza, Washington ha incrementat la pressió al govern de Netanyahu perquè intente minimitzar les morts de palestins innocents. 

Biden s'oposa, a més, al fet que Israel ocupe la Franja després de la guerra i aposta perquè l'Autoritat Nacional Palestina, que actualment dirigeix parts de la Cisjordània ocupada, assumisca també el govern de l'enclavament. El mateix Netanyahu ha reconegut aquest dimarts que té diferències amb el principal aliat sobre el futur de la Franja una vegada acabat el conflicte.

La guerra va esclatar el 7 d'octubre després d'un atac de Hamàs contra territori d'Israel que va incloure el llançament de milers de coets i la infiltració d'uns 3.000 milicians que van massacrar unes 1.200 persones i van segrestar-ne altres 250 en les poblacions israelianes pròximes a la Franja. Des de llavors, Israel ataca amb força per aire, terra i mar l'enclavament palestí, on ja hi ha més de 18.200 morts, uns 50.000 ferits i 1,8 milions de desplaçats, enmig d'una greu crisi humanitària.