Bèlgica pren el relleu d'Espanya i assumeix la presidència rotatòria de la Unió Europea

Bèlgica pren aquest dilluns el relleu d'Espanya i assumeix la presidència rotatòria de la Unió Europea durant el primer semestre de l'any, que estarà marcada per les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Els comicis coincidiran amb les eleccions legislatives i locals a Bèlgica, la qual cosa pot provocar distraccions en la presidència, tal com va reconéixer fa uns dies l'ambaixador belga en la UE, Willem Van den Voorde. "Serà natural que hi haja algunes interferències perquè tots som humans, però no estic molt preocupat per això. Pot haver-hi un poc de distracció, però les tasques essencials es faran", va dir en una trobada amb periodistes.

No obstant això, com que estan pactades les noves regles fiscals i l’acord migratori durant la presidència espanyola just abans de Nadal, Bèlgica no tindrà grans projectes legislatius pendents, encara que sí que haurà de bregar amb el veto d'Hongria a Ucraïna.

En concret, haurà de resoldre el veto al nou paquet de 50.000 milions d'euros en ajuda a Ucraïna entre 2024 i 2027, així com a l'augment del pressupost comunitari per al període, que el govern de l'ultranacionalista de Viktor Orbán condiciona al fet que Brussel·les desbloquege els 21.000 milions en fons que encara té congelats a Budapest pels seus problemes amb l'estat de dret. Els líders europeus es reuniran l'1 de febrer en una cimera extraordinària en la qual intentaran que Orbán se sume a l'acord sobre l'ajuda a Ucraïna que ja han pactat els altres 26 països de la UE, amb l'objectiu d'aprovar-lo amb unanimitat.

A més, Bèlgica haurà d'aconseguir al març que Hongria accepte formalment l'inici de les negociacions d'adhesió amb Ucraïna, un requisit que continua sent imprescindible, a pesar que Orbán acceptara al desembre eixir momentàniament de la sala quan la resta de líders van prendre la decisió política de començar les converses.

Negociar les regles fiscals, entre les prioritats econòmiques

En el front econòmic, una de les tasques més urgents per a la presidència belga serà negociar amb el Parlament Europeu el text definitiu de les regles fiscals, després de l'acord que van assolir els Vint-i-set per a deixar més marge als països per a triar a quin ritme redueixen el dèficit i el deute, així com per a invertir, i que inclou salvaguardes per a assegurar que ningú posterga els ajustos. Les discussions començaran previsiblement al gener i l'objectiu és tindre un acord abans que acabe la legislatura perquè entren en vigor al llarg del 2024 i s'apliquen plenament als pressupostos de 2025.

Durant la presidència belga, també s'haurà de ratificar la llei d'intel·ligència artificial que les institucions europees van pactar fa tres setmanes, sobre la qual encara cal ultimar els detalls tècnics.

En l'àrea de clima, haurà d'ocupar-se, principalment, que s'aproven oficialment els acords ja aconseguits sobre la reforma del mercat elèctric, i preparar el terreny per als pròxims passos de la transició energètica. La Comissió Europea proposarà a principis d'enguany un objectiu de retallada de CO₂ a la UE per al 2040, que hauran de validar els Vint-i-set, i se centrarà a implementar l'abundant legislació aprovada durant el mandat i a fer costat al sector de l'energia eòlica, l'ampliació de les xarxes elèctriques i el desenvolupament del Banc d'Hidrogen. Així i tot, en aquest àmbit queda encara algun expedient controvertit com la negociació final de la normativa per a reduir els residus dels envasos o els nous estàndards de qualitat de l'aire.

Bèlgica heretarà també un tema d'interés per a Espanya, com és el de l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Fonts diplomàtiques belgues han assegurat que durant la seua presidència continuaran amb l'anàlisi legal, política i pràctica de la mesura per a tractar de resoldre els dubtes que dels estats membres i que els ministres tornaran a abordar la qüestió "quan siga necessari".