Austràlia indulta, vint anys després, una mare acusada de matar quatre fills
Després de revisar el cas, gràcies a la investigació d'una científica espanyola, s'ha demostrat que les morts es van deure a alteracions genètiques de les criatures
Les autoritats australianes han anunciat aquest dilluns l'indult a Kathleen Folbigg, una dona que ha passat els últims 20 anys en presó per l'assassinat dels seus quatre bebés, després de revisar el cas arran d'una investigació coordinada per una científica espanyola que vinculava els decessos a una mutació genètica.
"Ha sigut indultada, i m'agradaria dir que ens hem assegurat que la senyora Folbigg fora posada en llibertat sense demora", ha manifestat el Fiscal general de l'estat australià de Nova Gal·les del Sud, Michael Daley, durant una roda de premsa en Sídney.
Les autoritats australianes van ordenar l'any passat revisar el cas de Folbigg per la mort entre 1989 i 1999 dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura, quan tenien entre 19 dies i 18 mesos.
L'indult ha arribat després que l'exjutge Tom Bathurst, que estava a càrrec de la revisió del cas, arribara a la conclusió que "existeixen dubtes raonables sobre la culpabilitat de Kathleen Folbigg", ha precisat Daley.
La dona, de 55 anys, ja està en llibertat després de rebre l'indult segons la cadena pública australiana ABC.
En la revisió es va contemplar que hi havia la possibilitat raonable que tres dels xiquets moriren per causes naturals, mentre que les proves de coincidència i de tendència sobre la defunció del quart bebé no eren consistents, d'acord amb les conclusions de Bathurst.
El jurista va indicar en aquest document que és "incapaç d'acceptar... la suposició que Folbigg era qualsevol cosa més que una mare afectuosa amb els seus fills", ha precisat Daley.
El paper d'una immunòloga espanyola
Un equip de científics, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danés Michael Toft Overgaard, va concloure en 2020 que els decessos dels bebés de Folbigg podrien deure's a causes genètiques.
La investigació científica, publicada en la revista especialitzada Europace, de l'Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dues filles de Folbigg, Sarah i Laura, amb la mort sobtada cardíaca.
A més, l'estudi, conformat per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els xiquets eren portadors de variants rares d'un gen que provoca atacs epilèptics.
Reobertura del cas
Folbigg va ser condemnada en 2003 a quaranta anys de presó, rebaixats a trenta en 2005, per l'assassinat de tres dels seus fills i per l'homicidi d'un altre i ha apel·lat sense èxit més d'una volta la condemna, defensant la seua innocència i assegurant que els seus fills van morir per causes naturals en la localitat de Hunter Valley, a uns 120 quilòmetres de Sidney.
El cas va ser reobert arran d'una carta enviada al març de 2021 a les autoritats australianes per un centenar de científics —inclosos dos premis Nobel— per a sol·licitar l'indult i l'alliberament immediat de Folbigg.
