Alerta pel virus letal de Nipah: una nova amenaça?

Quan ja hem deixat arrere la pandèmia mundial de la covid-19, un nou virus torna a fer saltar les alarmes de les autoritats sanitàries. Es tracta del Nipah (NiV), un patogen altament letal ja conegut que ha posat en alerta l'estat indi de Kerala, al sud del país, després de registrar-se un nou brot amb almenys cinc casos contagiats, dos dels quals han mort. A través de la presa de mostres a més de 700 persones, veus expertes han pogut reconstruir la cadena de transmissió i establir el punt de contacte de l'últim infectat. És un home de 39 anys ingressat al mateix hospital on la primera víctima —un altre home de 47— va buscar tractament abans de faltar a finals d'agost.

Les autoritats de l'Índia han pres mesures contundents per a evitar la propagació del Nipah. Per exemple, han tancat escoles i oficines en almenys set llogarets del districte de Kozhikode, declarat zona de contenció, tal com va explicar la ministra de Salut de la regió de Kerala, Veena George, en una sessió parlamentària. A més, s'hi han instal·lat unitats mòbils per a reforçar la capacitat dels centres mèdics i s'han dut a terme estudis epidemiològics per a conéixer la traçabilitat de l'agent infecciós. L'estat ha emés una sèrie de recomanacions dirigides a la població per a previndre el contagi, així com un pla de prevenció en cas de patir símptomes del Nipah, segons ha indicat el ministre de Salut del país, Mansukh Mandaviya.

El Nipah no és nou, ni a l'Índia ni al sud-est asiàtic. L'identificaren per primera vegada el 1998, durant un brot de malaltia entre els grangers de porcs a Malàisia i Singapur. Fa anys que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el vigila de prop. De fet, el té incorporat en el grup de malalties prioritàries del pla d'investigació i desenvolupament per a estudiar-lo en profunditat, juntament amb l'ebola i el Zika. Encara hi ha molts interrogants, i tant el desconeixement que hi plana damunt com l'auge de brots associats en els últims anys —a l'Índia n'acumulen quatre en tan sols cinc anys— fa témer que puga convertir-se en epidèmia o que, fins i tot, tinga potencial pandèmic. De moment, els especialistes no tenen resposta, encara que a curt termini no sembla que estiguem en aquest escenari.

Repassem algunes de les dades que ja coneixem del virus de Nipah.

D'on prové?

És un virus d'ARN —conté material genètic de cadena simple o doble d'àcid ribonucleic— del gènere Henipavirus, pertanyent a la família Paramyxoviridae. És un patogen zoonòtic que es transmet principalment d'animals a persones mitjançant contacte amb fluids, per exemple de rates penades i porcs. Tot i això, també pot propagar-se de persona a persona i a través de menjar contaminat.

Les rates penades frugívores —que s'alimenten de fruits— de la família Pteropodidae són els hostes naturals del Nipah, tot i que aparentment no els produeix cap malaltia. La comunitat científica sospita que l'agent infecciós ha existit entre aquests animals des de fa mil·lennis i temen que sorgisca una soca mutada i altament transmissible.

Quins símptomes té?

Les persones infectades inicialment desenvolupen símptomes típics gripals que inclouen febra, dificultat respiratòria, dolor muscular, mal de cap i de gola o vòmits, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). També pot causar marejos, somnolència, alteració de la consciència i altres signes neurològics. En els casos greus també pot aparéixer infecció respiratòria aguda, encefalitis i convulsions, que de vegades condueixen al coma. Es creu que el període d'incubació oscil·la entre 4 i 14 dies; no obstant això, se n'han registrat de fins a 45 dies. La infecció també pot desenvolupar-se de manera asimptomàtica.

És perillós?

El Nipah és un virus amb una taxa de mortalitat elevada. L'OMS estima que varia entre el 40% i el 75% segons el brot, depenent de les capacitats per a la vigilància epidemiològica i la gestió clínica. El Centre de Control i Prevenció de Malalties la situa en el 70%.

Com es pot tractar la infecció?

Encara no hi existeixen fàrmacs específics ni vacunes per a previndre o tractar la infecció pel virus de Nipah, però és un assumpte prioritari en el pla de recerca i desenvolupament de l'OMS. En humans, el tractament consisteix en atenció de suport i medicació per a alleugerir-ne els símptomes. En cas de complicacions respiratòries i neurològiques greus es recomana un tractament de suport intensiu.

On s'han localitzat brots fins ara?

Des que el descobriren el 1998, aquest patogen ja ha protagonitzat diversos brots, fins ara tots controlats. Aquell any moriren més de cent persones a Malàisia i Singapur, de les quasi 300 que es contagiaren. Des d'aleshores s'ha estés milers de quilòmetres i ha matat entre el 72% i el 86% de les persones infectades. Entre el 1998 i el 2015, l'OMS ha comptabilitzat 600 infeccions humanes per Nipah.

Un focus del 2001 a l'Índia i dos més a Bangladesh mataren 62 de les 91 persones infectades. El 2018, un brot a Kerala es va emportar 21 vides dels 23 contagiats, al qual seguiren altres brots el 2019 i el 2021. Precisament, una investigació de Reuters elaborada en maig mostrava que algunes parts d'aquesta província índia es troben entre les que més risc tenen a escala mundial de patir brots arran virus de rates penades.

Altres regions on hi ha perill d'infecció pel virus de Nipah, perquè s'hi han trobat proves serològiques de presència en el reservori natural conegut, són Cambodja, Ghana, les Filipines, Indonèsia, Madagascar i Tailàndia.