Les incògnites de l'apagada massiva que va deixar Espanya en la foscor

L'apagada inèdita del dilluns passat que va deixar sense llum durant hores gran part d'Espanya i Portugal ha obert una crisi sense precedents. Encara està per aclarir què hi ha darrere d'esta fallada massiva en cadena, quin element va ser el detonant que a les 12:33 hores va portar al col·lapse tota la xarxa elèctrica en a penes cinc segons. Esbrinar les raons exactes per les quals el sistema elèctric va desconnectar-se d'Europa, tallant per complet el subministrament peninsular, és una faena de gran complexitat.

El govern espanyol no ha descartat la intervenció d'un "agent extern" o un esdeveniment “fortuït” com a desencadenant del caos i està a l'espera de les conclusions que elabore el comité específic creat per a esta tasca, encapçalat pel Ministeri de Transició Ecològica i integrat per diversos organismes. Entre altres, el departament de Seguretat Nacional, el CNI i l'Estat Major de la Defensa.

A més, s'ha creat un altre comité d'experts a escala europea, impulsat per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat (ENTSO-E) i presidit per operadors que no es van veure directament afectats per la fallada, que haurà d'examinar amb lupa un episodi que han qualificat d'"excepcional i greu". En concret, este grup "investigarà les causes fonamentals, elaborarà una anàlisi exhaustiva i formularà recomanacions en un informe final", segons va comunicar l'organització dijous.

Cada mil·lisegon compta

Hauran de ser meticulosos perquè hauran de repassar els milions de dades que s'han generat i que estan guardades en vora 10.000 caixes negres. D'acord amb fonts europees, el primer informe tècnic s'ha de presentar en un termini de sis mesos i la versió final haurà d'entregar-se abans que es presente l'informe anual d'incidències del 2025, previst el setembre del 2026.

La faena és titànica per la quantitat ingent d'informació que cal revisar relativa al lapse dels cinc segons que portaren al negre, però també l'abans i el després. "Mil·lisegon a mil·lisegon, s'ha d'estudiar què ha passat per a establir la seqüència", explica en declaracions a À Punt el catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Ramón Blasco, membre de l'Institut Universitari d'Investigació d'Automàtica i Informàtica Industrial. Sorgeixen noves qüestions vinculades amb els sistemes de protecció o la sincronització dels rellotges de la xarxa per a determinar si tots mesuren i envien la informació al mateix temps. Tot un oceà de material que farà que es tarde mesos a arribar a alguna conclusió que puga explicar l'origen de l'apagada.