Verdú assegura que desconeixia que Bankia ocultara morositat amb refinançaments

L'exnúmero dos dos del banc destaca que els comptes de l'eixida a borsa “van ser les més beneïdes d'aquest país".

Francisco Verdú a l'arribada al judici per l'eixida a bossa de Bankia
Francisco Verdú a l'arribada al judici per l'eixida a bossa de Bankia / Chema Moya (Efe)

L'exconseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, ha negat ser conscient que Bankia posara en marxa una política de refinançaments de crèdits a empreses i particulars basades en la reclassificació comptable per a ocultar morositat. Així ho ha indicat a l'Audiència Nacional durant la seua compareixença en el judici per l'eixida a borsa al juliol de 2011. 

El que va ser número dos de Bankia ha subratllat que no coneixia "en absolut" aquesta política, ja que, a més, no era un aspecte del negoci sobre el qual tinguera responsabilitat. "Si ho haguera sabut, com a conseller delegat, m'haguera preocupat moltíssim. No sembla gens raonable que un préstec morós es passe a viu sense pagar res", ha afirmat.

No obstant això, el fiscal cap ha utilitzat durant l'interrogatori un informe de seguiment de l'autoritat monetària de finals de 2011 en el qual s'advertia d'una situació "alarmant" sobre l'evolució de la morositat a través de refinançaments en les caixes que es van integrar per a formar Bankia.

D'altra banda, l'exconseller delegat de Bankia ha assegurat que els comptes de l'eixida a Borsa de l'entitat van ser "les més supervisades i beneïdes d'aquest país", per la qual cosa no tenia cap raó ni evidència per a qüestionar-les.

Intervenció de Bankia

Tres mesos després de l'eixida a borsa de Bankia, el Banc d'Espanya va intervindre Banc de València i es va convertir en la quarta entitat financera intervinguda. El Frob va acordar subscriure capital del banc per un import de fins a 1.000 milions d'euros i atorgar-li una línia de crèdit de 2.000 milions d'euros per a garantir que tinguera liquiditat. Un any després, al novembre de 2012, l'antiga filial de Bankia va ser adjudicada a CaixaBank per un euro després de rebre 4.500 milions d'euros per part de les autoritats europees en el marc del rescat al sector financer espanyol.

També et pot interessar