La Unió Llauradora reclama que Agricultura actualitze el cens d'arbres monumentals

 

El manteniment d’espècies com l’olivera monumental, que implica pèrdues i sobrecostos als agricultors, és cabdal per al desenvolupament de zones despoblades

Un exemplar d'olivera del Maestrat, comarca que concentra la major part de les oliveres milenàries del món.
Un exemplar d'olivera del Maestrat, comarca que concentra la major part de les oliveres milenàries del món / La Unió Llauradora

La Unió Llauradora ha sol·licitat aquest dilluns a la Conselleria d'Agricultura que actualize el catàleg d'arbres monumentals i singulars, revisat per última vegada el 15 de gener del 2020. L'organització agrària ha recordat que la Generalitat va ser pionera en aquesta catalogació però ha afegit que ara, passats els anys, cal actualitzar aquest cens per tal d'avançar en la protecció.

El cens permetrà en primer lloc catalogar i identificar a les zones de cultiu tradicionals quines de les espècies són monumentals i ajudarà a quantificar les ajudes que reclamen per als propietaris de les àrees on estan presents, una de les reivindicacions de la Unió, ja que argumenten que el manteniment d’aquestes espècies comporta uns sobrecostos i de vegades pèrdues de producció, que perjudiquen les noves plantacions més joves i productives. El cas més paradigmàtic el constitueix la conservació de l’olivera centenària o mil·lenària. L’objectiu doncs és compensar l’esforç dels llauradors professionals actius pel manteniment del cultiu, entre altres, de l’olivera tradicional, que dota els camps d’un alt valor mediambiental. 

Demanen ajudes també per als cultius de secà, clau en la lluita contra la despoblació

La Unió també ha presentat una proposta d’ajudes per als cultius de secà (a més de l’olivera, la fruita seca, la vinya i els cereals), perquè la Conselleria els incloga en el Programa de Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana. I remarca que aquests cultius són una part fonamental per a l’activitat econòmica de les zones d’interior, les més vulnerables a la despoblació, que per les seues característiques són menys competitives que les zones de regadiu. 

Les característiques d’aquests conreus són les que han portat la Unió a xifrar l’ajuda raonable en cent euros per hectàrea. És el mínim que consideren adequat per a fer les pràctiques necessàries en aquests ecosistemes, com el control de plagues de cadascun dels cultius o aplicar-hi pràctiques sostenibles. 

També et pot interessar

stats