Una clienta del Banc Pastor recupera 68.000 euros en participacions subordinades 14 anys després

L'Audiència Provincial de València ha condemnat el Banc Santander a pagar 88.000 euros a una dona que havia contractat participacions subordinades, un producte d'alt risc, pensant que signava un depòsit a termini fix, en un cas que evoca els problemes que patiren milions de xicotets inversors per la crisi posterior a l'explosió de la bambolla immobiliària.

L'operació la va fer el 2008 amb el Banc Pastor, una entitat absorbida pel Santander, i no va ser fins a 2014 quan, després de veure impossible recuperar els diners, va denunciar el cas. Ara, catorze anys després d'aquella contractació i d'un llarg recorregut judicial, la justícia confirma que la dona tenia raó i que donat el seu perfil inversor i cultura financera, el banc mai hauria d'haver-li oferit aquell producte.

La clienta, que pensava que havia ingressat 68.000 euros en una mena de depòsit, rebrà 20.000 pels interessos de demora. El tribunal condemna a més el Santander a pagar les costes del procediment, que ja és ferm i no admet recurs.

"Juguen amb la paciència i els recursos; les empreses tenen les ferramentes per a dilatar els processos i esgotar les persones", ha explicat en Les notícies del matí Pau Bernat, el secretari general de l'associació de consumidors Facua, que ha exercit la representació de la clienta en el procés judicial. Ha declarat que fa una dècada que la dona xoca amb un mur d'incomprensió mentre veia canviar els seus estalvis per la fusió del Banc Pastor amb el Popular i la integració d'aquests, finalment, en el Santander. En els tres casos, "el banc s'ha fet el boig", ha destacat Bernat.

"Arran de les fusions, la clienta s'adona que el producte ha canviat de nom i s'alerta que alguna cosa està passant", ha apuntat l'advocat de la dona, Borja González. Assegura que si bé "ha sigut molt senzill acreditar que no era un producte ajustat al seu perfil", les dilacions continuades de les entitats han fet que el procés fora interminable.

Un cas paradigmàtic de la crisi immobiliària

El problema amb les participacions subordinades és paradigmàtic de la crisi derivada de la bambolla immobiliària de 2008, quan la majoria d'entitats captaren els estalvis de milions de clients amb productes complexos, com aquestes obligacions o les participacions preferents, en un intent de recuperar la liquiditat que havien perdut amb la fallida de les seues inversions en actius immobiliaris.

En la majoria dels casos, els estalvis s'han recuperat, siga via permutes —sovint a canvi de perdre'n una part— o per la via judicial, després d'una forta contestació social i de denúncia de la situació. En el cas valencià, l'extinta CAM va liderar la col·locació massiva de participacions subordinades entre la clientela, mentre la ja desapareguda Bankia feia el mateix amb les participacions preferents.