Tecnologia puntera al servei dels arrossars de l’Albufera

Un projecte pilot assaja l’aplicació de productes nutricionals amb drons als camps de cultiu, el que suposa no sols un estalvi econòmic, sinó també de l’impacte ambiental

Parlem amb alguns dels agricultors que fan ús d'aquestes noves tecnologies / À Punt NTC

La tecnologia al servei de l’agricultura tradicional. És el que es pot veure aquests dies a l’Albufera de València. Els drons sobrevolen aquesta setmana el parc natural dins d’un projecte experimental per a incloure aquests aparells en els tractaments dels arrossars, com a aliats dels llauradors.

Si es consolida aquest projecte pilot, a la llarga podria substituir les tasques que fa l’agricultor habitualment amb tractor. Entre els avantatges que poden reportar els drons, una precisió mil·limètrica i un estalvi d'aigua de fins al 90%.

En tractar-se d’un parc natural, per a usar-los de manera habitual caldria una autorització específica. En alguns llocs del món, aquests aparells ja estan totalment implantats.

En el cas dels arrossars, aquesta tecnologia puntera pot ajudar encara més pel fet de tractar-se de zones negades. Toni Bonafont, director tècnic de Fitodron, l’empresa que promou el tractament amb drons, recordava que, en tractar-se d’una zona amb aigua l’Albufera, l’ús de maquinària té unes limitacions.

Però, d’altra banda, destacava els avantatges ambientals. “És un equip que no emet CO₂, a més no és invasiu per al cultiu i, per tant, no deixa cap petjada en l’arròs”, enumerava Bonafont. Afegia, al mateix temps, que l’aplicació d'agronutrients amb aquests xicotets aparells aeris, “ens permet tindre una precisió absoluta en la introducció del producte”.

Aquests aparells permeten una precisió mil·limètrica, gràcies a la tecnologia GPS, que possibilita estalviar costos per aplicar els tractaments químics. Luis Blanc, arrosser, advocava per aplicar “des de ja” aquesta tecnologia al cultiu de l’arròs. “Si es milloren les aplicacions, es reduiran els costos”, argumentava.

De fet, Toni Bonafont apuntava que si polvoritzar amb un tractor requereix usar fins a 200 o 300 litres d'aigua o caldo per hectàrea d’arròs, amb el dron només se'n requereixen entre deu i vint.

Alleujar la mineralització

En aquest sentit, Cristóbal Peris, de l’empresa Lida Plant Research, destaca que actualment les terres de cultiu que voregen el llac estan molt mineralitzades, amb molt de sodi, de manera que la reducció de les substàncies químiques que comporta aplicar els productes amb el dron té també beneficis ambientals.

“S’ha d’actuar ja, necessitem aplicar menys fertilitzants i aplicar bioestimuladors”, instava Peris, qui recordava que molts cultius extensius del món, entre els quals citava el de la canya de sucre o la soja, ja creixen amb tractaments aplicats amb drons. Fins i tot en algunes parts d’Àsia i Llatinoamèrica ja sembren l’arròs amb l’ajuda de drons. 

També et pot interessar