Rejovenir l’agricultura i reduir el despoblament, els reptes valencians en la pròxima negociació de la PAC

El Ministeri d’Agricultura inicia la ronda de negociacions per a pactar una posició comuna per a la reforma de la política agrària comunitària.

Imatge d'arxiu d'un agricultor en un camp d'arròs
Imatge d'arxiu d'un agricultor en un camp d'arròs / Elias Shariff Falla

El moment de la veritat ha arribat. El Ministeri d'Agricultura celebrarà els pròxims dos mesos 14 reunions tècniques amb els representants dels sectors de l’agricultura i la ramaderia implicats en la política agrària comunitària (PAC). La principal línia de finançament de la Unió Europea –el 38% del pressupost europeu del 2018, uns 58.000 milions– encara una nova reforma que definirà el sistema d’ajudes que s’aplicarà a partir del 2021.

La nova PAC concretarà la superfície agrícola amb dret a les ajudes i el que es considera activitat agrària. També donarà un major pes a les exigències de polítiques mediambientals, per la influència que té el canvi climàtic en l’agricultura, i a l’inrevés.

Espanya vol acostar-se a Brussel·les amb una posició única, una posició d'acord entre comunitats autònomes, organitzacions agràries i associacions ecologistes.

Aquesta postura es definirà el gener, quan el ministeri convocarà els representats de les autonomies a un consell consultiu per a pactar una estratègia compartida de mínims, on encaixen les principals reivindicacions sectorials i locals negociades prèviament. Un trencaclosques difícil d'encaixar, on la Comunitat Valenciana pressionarà per incloure les seues demandes.

La Conselleria d’Agricultura insistirà a reclamar una relació més justa entre productors i distribuïdors, més reciprocitat en la regulació dels fitosanitaris que s’empra als dos costats dels Pirineus i un major reconeixement de l’agricultura mediterrània, en el marc d’una política europea amb ajudes a la baixa –el pressupost tornarà a caure pel forat del Brexit– i que mostra preferència per les grans extensions de cultiu.

Les associacions agràries valencianes recordaran en les reunions tècniques els milions perduts en les últimes revisions de la PAC, o el fet que la fruita dolça i les hortalisses no reben cap subvenció. Enguany vora 60.000 productors valencians es beneficiaren de les ajudes de pagament únic, 30.000 menys que fa quatre anys, com recordava al febrer l’Associació Valenciana d’Agricultors.

El despoblament i l’envelliment, els reptes valencians

Una altra de les línies d’ajuda intentarà combatre el despoblament de les àrees rural. Una qüestió essencial a la Comunitat Valenciana, com recorda Ramon Mampel, el secretari general de la Unió de Llauradors, qui advoca per restringir les subvencions als productors professionals perquè “no hi ha café per a tots”.

El camp valencià envelleix. El 65% dels productores supera l’edat de la jubilació. I només el 4% es pot considerar jove, és a dir, per davall dels 40 anys.

“Si no il·lusionem, si no fiquem mitjans, ens haurem de fer una pregunta: podem mantindré una agricultura sense llauradors? Una ramaderia, sense ramaders? La producció pot vindre de fora, però hem de pensar en el cost en seguretat laboral, en el dúmping social, i en l’impacte en l’economia local”, explica Mampel, qui posa l’accent en la viabilitat d’alguns municipis d’interior.

Posa com a exemple el cas de comarques com els Ports, epicentre de la cabanya porcina valenciana –el 50% de les explotacions– i on el bestiar té un pes estratègic en l’economia. La comarca castellonenca, extremadament sensible a la rendibilitat del ramat, ha perdut 10.000 habitants en els últims anys.

També et pot interessar