Les pensions contributives pujaran un 3,8% el 2024 per a compensar la inflació
El Ministeri d'Inclusió estima que les prestacions mínimes creixeran molt per damunt de la mitjana de l'IPC interanual, vora un 6,8%
Les pensions contributives creixeran el 2024 entorn d'un 3,8%, d'acord amb la fórmula de revalorització vigent actualment. La dada d'inflació de novembre, avançada aquest dimecres i que se situa en el 3,2%, és l'última referència necessària per a poder fer el càlcul i anticipar en quina quantitat pujaran aquestes prestacions socials. En concret, es pren com a base la mitjana de les dotze taxes interanuals de l'índex de preus al consum (IPC) anteriors al darrer mes de l'any. Per tant, de desembre del 2022 a novembre de l'exercici present.
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha assenyalat aquest dimecres que, encara que la taxa d'inflació definitiva es coneixerà el 14 de desembre, tenint en compte la coincidència que sol existir entre la dada avançada i la final, l'estimació inicial de pujada de les pensions contributives el 2024 ronda el 3,8%. D'altra banda, les pensions mínimes i no contributives —les més baixes del sistema— encara hauran d'incrementar-se per damunt d'aquest percentatge, segons es recollia en l'últim bloc de la reforma de les pensions escomesa el 2021. D'acord amb l'informe de projeccions presentat fa unes setmanes pel departament que des d'ara dirigeix la navarresa Elma Saiz, la pensió mínima de jubilació amb cònjuge a càrrec pujaria un 6,8% en 2024, mentre que la no contributiva ho farà un 6,7%.
Fins al 2011, any en què es van congelar totes les pensions menys les mínimes i no contributives, aquestes prestacions s'actualitzaven anualment segons la inflació prevista, i després s'abonava una paga compensatòria si l'IPC de novembre era major a la pujada fixada. El 2013 es va establir un mecanisme de revaloració lligat a la situació financera de la Seguretat Social, que establia una pujada mínima del 0,25% mentre estiguera en dèficit. El 2018 es va derogar de facto aquest mecanisme amb la recuperació de la denominada "pagueta", que es va calcular amb la mitjana de les taxes interanuals d'IPC dels últims dotze mesos en lloc d'agafar l'IPC de novembre com era tradicional. Aquesta fórmula es va adoptar legalment en la reforma de les pensions del 2021 per a determinar la revaloració anual, després que la comissió parlamentària del Pacte de Toledo recomanara tornar a lligar-les a l'IPC.
Treball portarà l'augment del 3,8% a la taula de l'SMI
Aquesta pujada obtinguda a partir de l'IPC de novembre serà també la que defense aquest dijous el Ministeri de Treball en la taula de diàleg social per a negociar el salari mínim interprofessional (SMI) del 2024.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar la setmana passada que l'SMI ha de mantindre el poder adquisitiu i pujar en línia amb la taxa mitjana de l'IPC entre desembre del 2022 i novembre d'enguany. L'estimació que va fer aleshores oscil·lava entre el 3,7% i el 3,8%.
A la reunió de demà acudirà, d'una banda, una patronal que defensa una pujada del 3% per a l'any que ve —més un altre 3% per al 2025—. D'altra, uns sindicats que titlen d'"insuficient" la proposta i demanen que es tinga en compte la inflació específica dels productes bàsics, com l'alimentació, que és molt més elevada d'aquest percentatge. A falta de conéixer les dades corresponents a novembre dins de dues setmanes, l'actualització d'octubre situa l'IPC d'aquest grup en el 9,3%, més del triple.
