Els nous impostos gravaran l'1,2% de les vendes energètiques i el 4,8% del benefici bancari

El govern espanyol pretén recaptar fins a 7.000 milions en dos anys per a ajudar a sufragar el cost de les mesures anticrisi

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, i el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos
La ministra d'Economia, Nadia Calviño, i el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos / Fernando Villar (Efe)

El govern espanyol ha registrat aquest dijous al Congrés els dos nous impostos extraordinaris que ha aprovat per a la banca i les empreses energètiques. El primer gravarà al 4,8% el marge obtingut dels interessos i les comissions que cobren les entitats financeres, mentre que a les elèctriques se'ls aplicarà un tipus de l'1,2% sobre la xifra de vendes. Així es desprén de la proposició de llei que ha portat al registre d'entrada del parlament la coalició formada per PSOE i Unides Podem.

D'acord amb el text, les noves prestacions afectaran els resultats dels exercicis 2022 i 2023, que s'abonaran el mes de setembre de l'any següent. Al febrer, tot i això, s'haurà de deixar un pagament a compte del 50% del total. Són figures, per tant, de caràcter temporal, que hauran d'aportar només les companyies més grans de tot el país. I no podran deduir-les de l'impost de societats ni repercutir-les a la clientela, cosa que els suposaria una sanció del 150% de l'import repercutit. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) serà l'organisme encarregat de vetlar perquè no hi haja incompliments i el Banc d'Espanya hi col·laborarà en el cas de la banca.

A través d'aquests impostos el govern de Pedro Sánchez pretén recaptar 7.000 milions d'euros en dos anys amb l'objectiu d'ajudar a sufragar el cost de les mesures aprovades a l'Estat per a pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna. Aquest divendres es reunirà amb el sector empresarial per a informar-los de la mesura, que afectarà una vintena d'empreses.

Els tributs tenen empara en l'article 31.3 de la Constitució, ja que es materialitzen com a prestacions patrimonials de naturalesa pública i caràcter no tributari, igual que l'aportació que ja fa la banca pels actius fiscals diferits.

Fins a 2.000 milions anuals de les grans energètiques

Les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que facturaren més de 1.000 milions d'euros el 2019 hauran d'abonar per aquest impost un 1,2% de l'import net de la xifra de negocis anual corresponent a 2022 i 2023. L'obligació de pagament naix l'1 de gener de l'any següent (2023 i 2024) i s'abonarà al setembre, encara que s'exigirà un pagament a compte del 50% de l'import total el mes de febrer.

Quedaran excloses de pagar la prestació —que preveu recaptar 2.000 milions anuals— els grups amb una branca energètica que els suposa menys de la meitat de l'import net de la xifra de negoci. És a dir, que només es gravarà els operadors energètics considerats principals a l'efecte de la CNMC, amb un volum de negoci per damunt de 1.000 milions el 2019 i que la part energètica com a activitat principal.

Els bancs pagaran 1.500 milions a l'any

Pel que fa a l'impost a les entitats financeres, que pretén recaptar 1.500 milions anuals, gravarà el marge d'intermediació amb un tipus del 4,8%. És a dir, que s'aplicarà sobre els interessos nets —diferència entre els que cobren i els que paguen— i les comissions netes —diferència entre les cobrades i pagades—.

Igual que en el tribut energètic, l'obligació de pagament naix l'1 de gener de l'any següent (2023 i 2024) i s'abonarà al setembre, encara que s'exigirà un pagament a compte del 50% de l'import total el mes de febrer.

La prestació serà obligatòria per a bancs que el 2019 cobraren a la clientela més de 800 milions d'euros en comissions brutes.

També et pot interessar