Mislata, Gandia i la Vila Joiosa lideren el repunt del preu de l'habitatge amb pujades entre el 14% i el 21% en un any
Publiquem el balanç del Col·legi de Registradors de la Propietat sobre la variació del preu de l'habitatge en els trenta municipis valencians amb més compravendes
La ciutat de Mislata, en l'àrea metropolitana de València, lidera l'increment del preu interanual de la vivenda a la Comunitat Valenciana amb un creixement del 20,93% respecte del tercer trimestre del 2020. El metre quadrat s'ha pagat de mitjana a 1.358 euros, prop d'un 21% més que fa un any i 30 euros per damunt de la mitjana del territori, que és de 1.328 €/m2 segons un balanç del Col·legi de Registradors de la Propietat a què ha tingut accés À Punt, en el qual s'incorporen els preus reals amb què s'han escripturat les adquisicions d'obra nova i segona mà durant el període.
Juntament amb el cas de Mislata destaca l'augment dels preus per metre quadrat a Gandia (15,82%), la Vila Joiosa (13,87%), Sagunt (13,21%) i Cullera (12,34%), quatre ciutats amb demanda d'habitatge turístic. Completen el top 10 Llíria, Puçol, Benidorm, Altea i Castelló de la Plana, amb pujades per damunt de l'11%, i Paterna, on l'habitatge es paga un 9,42% més que fa un any. Tot en un moment de recuperació del mercat immobiliari que ha disparat les compravendes a nivells del 2008 i situa ja el preu per metre quadrat a nivells del 2012, a mig camí entre els mínims i màxims del boom de l'habitatge de fa una dècada.
Entre els municipis valencians amb més població només hi ha cinc en què la vivenda ha perdut valor en l'últim any, amb Dénia al capdavant, amb un retrocés interanual del 10,39%, seguida pel Pilar de la Foradada (-6,02%), Santa Pola (-5,03%), Torrevella (-3,05%), la Pobla de Vallbona (-2,73%) i Elx (-0,45%).
No obstant això, tots els indicadors de control dels últims mesos mostren la corba de preus del territori en alça. Per exemple, tenint en compte l'índex de preus de l'Institut Nacional d'Estadística, la vivenda acumula 30 trimestres seguits de pujades, malgrat l'impacte de la covid-19 sobre l'economia. Aquest indicador, que recull només el percentatge de variació anual, evidencia un 5% d'increment interanual a la Comunitat Valenciana, lleugerament per damunt del 4,2% de l'Estat.
L'estadística del Col·legi de Registradors de la Propietat a què ha tingut accés À Punt aprofundeix en el coneixement del mercat, revelant, a més, el preu per metre quadrat. I ho fa a partir del comportament de les trenta ciutats valencianes amb més volum de compravendes.
El balanç situa nou ciutats de la província d'Alacant —la majoria destinacions turístiques de la Marina Alta i Baixa— entre les deu amb els preus més alts, amb l'excepció de València. Lidera el rànquing Xàbia, amb el metre quadrat a 2.306 euros, un miler d'euros més que la mitjana a la Comunitat Valenciana, i quasi quatre vegades que Alcoi (655 €/m2), la ciutat amb el preu més barat, juntament amb Ontinyent, Algemesí i Xàtiva. En la part alta del llistat, també superen els dos mil euros Benidorm, Altea i el Campello. En les dues primeres d'un any per a un altre l'habitatge s'ha revalorat, de mitjana, més d'un 11% en un any.
Entre les capitals, València paga l'habitatge a 1.777 euros el metre quadrat, un 5% més que en data del tercer trimestre del 2020, seguida de prop per Alacant (1.699 €/m2 i creixement del 6,2%) i Castelló de la Plana, que té al mateix temps el preu més baix de les tres (1.062 €/m2) i l'increment més acusat dels tres nuclis urbans, de l'11,25%.
El preu puja en sintonia amb la reactivació del mercat, que ha registrat 22.000 compravendes en els últims dotze mesos a la Comunitat Valenciana, un 18,3% més que en l'exercici anterior. Si bé València i Alacant lideren el volum d'operacions en termes absoluts, amb 8.632 (+28,74%) i 5.102 (+14,6%) respectivament, és novament Mislata la ciutat que més ha pujat proporcionalment d'un any per a un altre: les 545 compravendes escripturades fins a l'octubre representen un creixement anual del 99,63%, és a dir, literalment el doble.
Entre les 30 localitats valencianes amb més activitat en el mercat immobiliari destaca també el cas d'Orpesa, amb un creixement del 70,06% i 1.051 compravendes. Igualment destacats, entre els municipis que més creixen per damunt del miler d'operacions hi ha Dénia (33,20%), Torrent (+30,05%), València (+28,74%), Gandia (25,88%) i Castelló de la Plana (25,26%). En la franja de més de 500 compravendes destaca també la reactivació del mercat de l'habitatge a Sueca (+57%), Ontinyent (+51%), Altea (+46%), Cullera (+44,6%) o el Campello (+42,7%). Augments simptomàtics d'un mercat que recupera trimestre a trimestres posicions perdudes després de la crisi de fa una dècada. En l'extrem contrari trobem Calp (la Marina Baixa) on l'activitat immobiliària ha caigut lleugerament fis a les 61 operacions, un 12% menys que fa un any.
