L’Agència Tributària investiga 121 persones per tributar en altres comunitats, tot i viure a la Comunitat Valenciana

Al territori valencià paguen l'impost de patrimoni unes 27.000 persones i suposa uns ingressos de 187 milions d’euros per a les arques públiques

L'impost de patrimoni a la Comunitat Valenciana / À Punt NTC

La polèmica sobre la reforma fiscal continua encesa. En ple debat sobre impostos i, concretament, sobre l'eliminació del gravamen de patrimoni als qui més en tenen després de la decisió d'Andalusia, ens fixem en com s'està aplicant ara mateix a la Comunitat Valenciana. 

Es tracta d'un tribut estatal que grava el patrimoni net de les persones físiques; és a dir, el conjunt de béns i drets de contingut econòmic dels quals són titulars. El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el va suprimir en 2008 però, amb la crisi econòmica, va restablir-se amb caràcter temporal. Per contra, el 2021, se li va atorgar caràcter indefinit.

L'impost està cedit a les comunitats autònomes, que tenen el poder d'apujar-lo, abaixar-lo o eliminar-lo. Per aquest motiu existeixen diferències notables entre els territoris. Per exemple, un contribuent amb 30.000 o 40.000 euros d'ingressos bruts pot passar de pagar a la Comunitat Valenciana mil euros al fet que li'n tornen 2.000 a Madrid, remarca Alfredo Hernández, vicedegà del Col·legi d'Economistes de València.

Investiguen 121 persones per tributar en altres comunitats, tot i viure a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana paguen l'impost de patrimoni unes 27.000 persones, que representen el 0,46% del total de contribuents. Són la minoria, que declaren tindre més de mig milió d'euros, sense comptar els primers 300.000 euros del valor de la vivenda habitual. En total, la Generalitat va ingressar l'any passat 187 milions per aquest impost, una xifra molt similar a tot el pressupost anual de l'Ajuntament de Castelló de la Plana.  

Ara bé, hi ha grans fortunes valencianes que han intentat eludir el pagament d'aquest tribut simulant que no viuen ací. De fet, en els últims cinc anys, l'Agència Tributària ha detectat 121 casos de defraudació als quals ha obert el corresponent expedient sancionador. Ells s'estalvien diners, però perjudiquen alhora les comunitats de residència, perquè els resten ingressos.  

Per a agafar-los, l'organisme tributari ha d'acreditar que resideixen en el territori valencià i que utilitzen serveis públics vinculats, per exemple, amb l'educació o la dependència. Sols una d'aquestes actuacions ha suposat una recaptació de vora 14 milions d'euros, conta Sonia Díaz, directora de l'agència. 

Puig assegura que no té cap intenció d'acabar amb el gravamen del patrimoni

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja ha deixat clar que no té cap intenció d'acabar amb el gravamen del patrimoni i advoca per aconseguir "certa" harmonització d'impostos deslocalitzables de cara a evitar que hi haja dúmping fiscal. À Punt NTC ha consultat diverses veus especialistes sobre els efectes que podria tindre una hipotètica eliminació. 

Per a alguns, l'impost suposa un instrument perquè els més rics contribuïsquen més a la recaptació del sistema públic en els seus territoris. Altres, en canvi, se situen en el pol contrari: veuen la supressió com a una inversió de futur, perquè atrau les persones amb rendes més elevades i, amb ells, altres impostos, com el de successions o el de la renda sobre les persones físiques (IRPF). Insisteixen que cal posar el focus en altres gravàmens i la inflació, que són els que estan empobrint les classes mitjanes.

També et pot interessar