L'FMI empitjora les previsions d'Espanya però la manté al capdavant del creixement econòmic en l'eurozona: 1,1% en 2023

L'economia mundial comença a veure llum al final del túnel i ja mostra els primers símptomes de millora, després de més de dos anys llastada per la pandèmia de coronavirus i, des del febrer passat, la guerra iniciada per Rússia a Ucraïna. És la principal conclusió de l'últim informe elaborat pel Fons Monetari Internacional (FMI), que repassa i actualitza les previsions per als pròxims anys a escala global i també per països i zones d'influència.

Per a Espanya, l'estimació de l'organisme en porta una de freda i una de calenta: la manté al capdavant del creixement econòmic de la zona euro en els pròxims dos anys, però li retalla la previsió una dècima respecte del document anterior. Així, pronostica que el PIB espanyol avançarà un 1,1% en 2023, el que en la pràctica suposa una forta desacceleració de l'economia, que en 2022 s'ha expandit un 5,2%. Per a 2024 anticipa un creixement del 2,4%. Els percentatges, lleugerament rebaixats, són més optimistes que els que atribueix al conjunt dels socis de la divisa europea: un 0,7% i 1,6% per a enguany i l'any següent.

Espanya és l'única de les quatre economies principals europees que empitjora en el càlcul, encara que continuarà liderant l'augment de l'activitat econòmica. A més, l'FMI ha millorat considerablement el creixement de 2022 fins al 5,2%, sis dècimes més de l'estimat prèviament. La xifra, tot i això, és menor a l'oferida pel govern espanyol, que va anunciar la setmana passada que l'economia espanyola tancava l'exercici en el 5,5% a pesar que totes les previsions apuntaven a una desacceleració a causa d'un context de gran incertesa marcat per la guerra a Ucraïna.

Un escenari "menys ombrívol"

Per al conjunt mundial, les perspectives també són més positives del que es pensava inicialment. L'ens financer ha augmentat en dues dècimes la previsió de creixement per a 2023, fins al 2,9%, i ha ajustat també a l'alça la xifra de l'exercici anterior (3,4%), gràcies a les "sorpreses positives" i a una "resiliència major a l'esperada" que han mostrat nombroses economies. "El panorama és menys ombrívol que en el pronòstic d'octubre", ha assenyalat en una trobada amb mitjans el director d'investigació de l'FMI, Pierre-Olivier Gourinchas.

"No s'espera un creixement negatiu en el PIB global, que sovint ocorre quan hi ha una recessió global", assenyala l'informe, que porta per títol La inflació toca màxims en un context de baix creixement. Precisament una altra de les claus que expliquen la millora de les perspectives econòmiques resideix en el comportament dels preus, que ja han començat a moderar-se. Les fortes pujades de tipus d'interés mampreses pels bancs centrals han donat fruits i la inflació ja toca sostre, segons el pronòstic de l'FMI, que remarca que l'indicador ja està disminuint en la majoria dels països.

Una segona raó que dona l'ens és el fet que el creixement econòmic ha resultat "sorprenentment resistent" en el tercer trimestre de 2022, gràcies a un mercat laboral robust, al consum domèstic i la inversió empresarial, i també per l'adaptació "millor de l'esperat" a la crisi energètica a Europa. De fet, els preus majoristes d'energia estan més baixos de l'esperat després d'haver emmagatzemat suficient gas perquè l'escassesa siga poc probable aquest hivern.

En tercer lloc, l'FMI destaca la reobertura de la Xina després d'alçar la política estricta del zero covid. I, finalment, el fet que "les condicions financeres milloraren a mesura que les pressions inflacionàries van començar a disminuir" i "això va conduir a un afebliment del dòlar", el que ha brindat un cert respir als països emergents i en desenvolupament.

No obstant això, l'organisme insisteix que la dada de 2023 no és en absolut per a celebrar. I alerta que la possible escalada de la guerra a Ucraïna continua sent una font important de vulnerabilitat, particularment per a Europa, si s'allarga en el temps. Perquè encara que s'ha aconseguit esquivar l'escassetat de gas per a aquesta temporada, tornar a omplir l'emmagatzematge amb fluxos russos molt disminuïts abans del pròxim hivern serà tot un desafiament.